El trinquet de Vila-real, dedicat a la llegendària figura de Salvador Sagols, aquell pilotari que li va plantar cara a Quart, Juliet i Rovellet, va viure ahir al matí una partida que haguera entusiasmat al Xiquet de Vila-real, a Antoniet d'Almassora o a Mezquita, les tres més grans figures que han eixit de La Plana. Es jugava la final de la denominada Lliga 2, que va muntar la Fundació per a donar cabuda a tots els que van quedar defraudats al no ser seleccionats per a la màxima competició.
D'una banda, Fageca i Tomás de Xaló, i per l'altra José Salvador, de Quart dels Valls, i Nacho, de Beniparrell. Van véncer els primers per 60 a 55, resultat que reflectix la molta emoció viscuda. Pot haver partides igualades però de qualitat discreta. La final d'ahir va tindre de tot: ple en les grades, qualitat excel·lent i emoció fins a l'últim quinze. Van véncer uns, com molt bé van poder véncer altres. L'afició s' alçà en peu avans d' afrontar l'últim joc i va dedicar una gran ovació als protagonistes.
Experimentem pulsions emotives al comprovar la completa recuperació de Fageca, un pilotari que ha patit el calvari de les lesions però que ha tingut la força de voluntat per a sobreposar-se i la fe per a recuperar el seu millor estat. Ahir va tornar a lluir el seu poderós carxot i la seua seguretat en els rebots. Va tindre eixa experiència necessària per a no titubejar en els moments decisius i va celebrar la victòria com a alliberament per tant patiment passat; per tantes dubtes acumulades. La victòria li porta una altra vegada a la millor selecció, a l'elit del professionalisme i té com a recompensa participar en la pròxima Copa Diputació. En eixe èxit cal donar-li agraïments especials a Tomás, el de Xaló, que va oferir un verdader recital de saber parar, templar i rematar. Pocs davanters tenen tan fàcil trobar la careta sent jugada tan difícil. El seu duel amb un inspirat Nacho va oferir moments sublims.
En este esport, compten les victòries i se celebren com en qualsevol altre joc però els savis del trinquet, eixos que van tots els dies, preferixen tindre una perspectiva més àmplia. No solen aplicar estadístiques, ni tenen el nombre de títols com la referència de la grandesa d'un pilotari. Ací, el millor sol anar acompanyat d'un jugador discret; li posen les partides difícils i no sempre guanya. Per això, la derrota de José Salvador té una recompensa molt superior al triomf o la derrota: la confirmació de trobar-nos davant d'un pilotari del cap als peus. Ahir encara que va perdre en el marcador va guanyar el vistiplau definitiu de la càtedra. És un jove sorgit de la inesgotable pedrera dels Valls, que tants i tan bons jugadors ha tret des que a primers dels anys huitanta decidiren crear els seus clubs i participar en competicions. Què haguera sigut de la pilota en Els Valls sense aquells inicis en el Trofeu El Corte Inglés de Galotxa?
D'allí han sorgit noms com Álvaro de Faura o Dani de Benavites, també Melcior. I ara, fonamentat en una llarga trajectòria des de les edats infantils i juvenils, este xaval que té dos mans angelicals, reboteja com el millor, entra a volea amb encert i precisió, sap jugar les caigudes d'escala i planta cara amb desimboltura, ha iniciat el camí cap a les altures. Comencem a somiar amb duels entre De la Vega i José Salvador en les cimes d'este esport, amb permís, clar està, dels que hui defenen la corona amb tanta solvència i majestuositat.
