10 de junio de 2019
10.06.2019

Un premi al camí de patiments

Genovès II dona la sorpresa i guanya, als 38 anys, a Puchol II en els quarts de final de l'Individual

10.06.2019 | 04:15
Un premi al camí de patiments

L'abraç de Paco al seu fill després de la seua gran victòria davant de Puchol II (60-45) en la partida de l'Individual tancava una història d'il·lusions compartides, de sons construïts; d'amargors superades. Eixa victòria té tot el pes arrossegat de patiments des que, quan estava en els seus inicis, aquell metge li va dir que on anava ell amb aquell colze a jugar a pilota; té el pes d'aquella llosa de ciment que va aterrar en el seu cervell quan l'amarga derrota en la seua primera final de l'Individual contra Álvaro, amb el trofeu escorregut d'entre les seues mans per forces alienes a les raons de tota ciència. Una derrota que només va ser amortida pels seus triomfs indiscutibles en el Circuit Bancaixa. Aquelles finals de Sagunt contra Àlvaro van ser exemples de la lluita entre l'enciclopèdia que era Jose, amb dos mans angelicals, amb tots els recursos que requerix el manual del mà a mà però que entropessaven amb un rival que acumulava geni guanyador fins destrossar els contraris.

I van arribar més i més lesions, de les greus que puguen imaginar-se: trecaments de lligaments en el braç per una caiguda en la seua bicicleta d'entrenament; reaparició i trencament de peroné amb destrosses afegides... Genovés II resistia mesos i mesos sense perdre l'esperança; sempre disposat a tornar als trinquets, el lloc on volia estar i viure les sensacions inigualables de la pilota de vaqueta...Ahora, als 38 anys, quan altres enfilen el camí de les despedides en el món de l'esport, veiem a un Jose pletòric de ganes, disfrutant com feia molts anys. «És que ara em respecten els lessions», diu.

Els travessadors, que solen calibrar les forces des d'anàlisis objectius tenien com a favorit a Puchol II. Inclús quan anava perdent per un joc, donaven dos jocs d'avantatge a Genovés II. Es tractava d'un enfrontament entre un campió en plenitud i un pilotari molt volgut però que no podria superar el mur sòlid del de Vinalesa. Des del principi José aplicà les raons del millor manual: un dau mesurat per a castigar l'esquerra rival; un buscar la careta picant la muralla; un saber respirar en el quinze; un saber donar dos passos al front per a gaudir del joc a l'aire rematador. La seua figura s'engrandia en cada joc disputat. Allí hi havia partida i això significava que l'aspirant, veterà lluitador, que res havia de perdre i tot que guanyar, perforaria el cervell del favorit. Sol passar. I va passar. En el mà a mà, a més de mans cal tindre fortalesa psicològica. Si Jose ha superat les més greus lesions és que camina carregat de virtuts com la humilitat, la perseverança i la fe . Totes elles va saber posar-les sobre les lloses del trinquet que porta el nom d' Eusebio per a acabar agenollat, donant les gràcies per este triomf gran davant del més gran. Ara toca esperar la semifinal de divendres que ve a Vila-real, a partir de les 22,30 hores...contra Jose Salvador. En l'altra semifinal, la que es disputarà diumenge que ve a Guadassuar, Soro III mesurarà les seues forces davant de Francés. I el dia 23, en Pelayo, la final. Vagen reservant les seues entrades.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook