Tot està a punt en el preciós trinquet d'Oliva perquè a partir de les 11,30 h, dos grans de l'especialitat com Moltó de Barxeta i Marrahi de Villanueva de Castellón isquen a la pista, amb els protocols necessaris i entre les passions sempre respectuoses dels uns i els altres, es llancen amb tota la intensitat que puga imaginar-se a per la conquista del més preat títol, aquell que determina el rei de l'especialitat.
L'evolució del raspall en els últims anys ha sigut espectacular. Ja es van trencar els tradicionals límits geogràfics gràcies a l'impuls que es dóna en totes les escoles d'este esport al ser modalitat de fàcil adaptació per als pilotaris més menuts, per als que alçar la pilota per damunt de la corda suposa molta dificultat. El Raspall també ha sigut adoptat pel creixent moviment de la pilota femenina. No és res estrany que la resposta d'espectadors siga altament positiva, almenys en les cites més destacades. Este matí el trinquet d'Oliva s'omplirà a pesar de la seua àmplia capacitat
Detall a observar en este dia especial és la procedència dels jugadors. Un arriba des de Barxeta, localitat fronterera entre les comarques de la Costera i La Safor... Allí ni tan sols hi ha trinquet i la pilota en el carrer és record d'uns pocs. Moltó s'ha format en trinquets pròxims i ha demostrat posseir condicions de figura des d'edat molt jove. Marrahí arriba procedent de Villanueva de Castellón, en una comarca eminentment pilotari. Allí sí que hi ha trinquet, com n'hi ha en la pròxima localitat de Càrcer, en eixa escola que durant tants anys cultiva Moro, un dels llegendaris de l'especialitat.
Repassant la procedència del llistat de campions sempre van prevaldre els noms d'Oliva i Genovés. Quinze dels trenta-dos tornejos disputats corresponen a Oliva, en especial pels aconseguits per Waldo, però també van ser campions Pepito, Diego i Carlos. Genovés anota els noms de Pasqual II, amb quatre títols i Juan, amb dos. Simat de la Valldigna posseïx tres títols gràcies als germans Coeter.
La inoblidable final de 1989
Inoblidable per a tots va ser aquella final que va tancar les portes de l'antic Trinquet El Zurdo de Gandia, entre Coeter i Loripet de l'any 1989. La localitat de Daimús té també el privilegi de lluir tres títols gràcies a Gorxa. En els últims anys el trofeu ha anat a parar a Villanueva de Castellón, Barxeta i Senyera, trencant la tenalla manejada pels clàssics.
