Entrar per Pelayo, deixant enrere la llibreria París València, es submergir-te en un túnel d'història. De sobte, en la cua de les entrades va aparéixer el mestre Antonio Reig Ventura, "Rovellet", que fins i tot en l'últim dia de l'any no va deixar de gaudir del nostre mil·lenari esport. L'històric pilotari, que està penjat en eixe Olimp de la pilota valenciana situat en la galeria del dau, es passeja amb la seguretat d'estar en la seua pròpia casa perquè en este trinquet és on va nàixer i on gaudeix cada vesprada als vuitanta-vuit anys.
Amb un jersei de coll alt gris, una gavardina grossa blava i les sabates clàssiques que marquen eixe punt d'elegància amb el que tambè jugava, va avançar cap a la porta minuts abans de la partida. Després de saludar-lo, un ressort interior em va dir que l'acompanyara. I allí, fumarem -a l'aire lliure i amb una distància prudencial- l'últim cigarret de l'any, el tercer del dia per a ell. "Fumar ajuda a conservar-me. M'agrada el tabac camel, és més suau", va dir entre calada i calada.
Raonant de la pandèmia, va assegurar, amb el seu somriure de satisfacció tan característic, que "els xiquets que hem nascut abans de la guerra ho resistim tot. Inclòs el coronavirus". La llibreria de davant el contemplava com si volguera absorbir el llibre d'història que significava Rovellet. Un símbol de pilota i resistència que es va posar la mascareta i amb eixe caminar tan torero, com si estiguera fent el paseillo a la plaça del carrer de Xàtiva, es va situar a la llotgeta "una estoneta perquè he de cuidar de la meua dona, amb la qual també passaré la nit per a acomiadar l'any", va concloure.
La partida que va lliurar l'últim guanyador del fatídic any 2020, dins del Trofeu Nadalenc patrocinat per l'Ajuntament de València, va arrancar amb intensitat. Ahir Pelayo es va convertir en la nostra Porta del Sol. Sempre ho ha sigut perquè dóna més lluentor a València. Asseguts en la seua escala hem gaudit més que en qualsevol altre lloc enguany. Els crits d'impressió per part dels aficionats durant la partida i l'anunci de les apostes entre quinze i quinze es van convertir la nostra Marxa Radetzky de Strauss. Una delícia per als sentits en la qual va destacar la força recuperada de Soro III i l'elegància clàssica de Genovés II.
En els primers compassos de joc va regnar la igualtat entre els dos equips amb alegria en les travesses però, finalment, l'equip roig amb Soro III, Nacho i Carlos va guanyar 60-35 davant els blaus, amb el propi Genovés II, Javi i Victor Bueno, que destacaren per la fácil capacitat per a tornar la pilota.
En eixir del trinquet, en la València enfosquida i buida pel cap d'any, ens sentirem reconfortats per gaudir d'un esport que té l'honor de la història i la força de les generacions anteriors que han superat quantitat de pandèmies. I no sols sanitàries.
