La glòria ha escapat sempre d'una conceptualització concreta i rigorosa, però, sense aconseguir definir-la amb exactitud, tothom la reconeix quan té davant a Rafa Nadal, Antoni Reig Ventura, "Rovellet", o véiem cara a cara a Paco Cabanes, El Genovés. 

Admirar-los amb uns ulls com de xiquet, dolços i molt vius, és rendir tribut a la pròpia humanitat, a personalitats autèntiques i completes, a uns genis amb unes mans tan grans i atrotinades com els nostres llauradors, protegides amb tiretes i esparadrap, exactament com els nostres jugadors de pilota. De fet, diferents teories situen el tennis en el nord de França durant els segles XII i XIII, en l'anomenat "jeu de paume", joc de palma, amb la pilota a la mà, com es juga al trinquet. Ja en l'origen, a més de la puntuació i el tipus de pista, comença la similitud de totes dues disciplines.

Per això, escriure de debò sobre Rafa Nadal obliga al pudor d'esquivar la mitomanía, com quan escrius de El Genovés o "Rovellet", però al mateix temps força a visitar la pitjor hipèrbole possible: la de Nadal com a deïtat.

Posem-nos en situació. Any 2018. Dies després de guanyar la Copa Davis a València, Nadal va visitar el trinquet de Pelayo. Puchol II, present aquell dia junt a altres pilotaris com Soro III, Jesús o Nacho, relata que el primer que li va impactar al ja catorze vegades campió del Roland Garros va ser la duresa de la pilota de vaqueta: "Va fer saltar la pilota i em preguntava com li podíem donar amb la mà", relata el rest de Vinalesa. "Ens va dir que era un joc molt espectacular", recorda. De fet, el tennista de Manacor no va passar més de dos metres en la seua pegada a la vaqueta quan va fer el dau.

Per la seua part, Francesc Soro Juan, Soro III, rememora que van estar "poc temps perquè venien de guanyar una competició", però l'estona que els va veure entrenar es va mostrar "molt interessat per la manera d'arreglar-se les mans" i "molt educat en tot moment".

I es que els valencians sempre presentem respectes a les persones que sense més projectils que les seues pròpies mans canvien la història. Rafa Nadal, com els pescadors de la Malva-rosa, els arrossers de l'Albufera o els conservadors de les barraques del Palmar, és un d'ells. I per molt que passe el temps, la seua filosofia roman en els dies.