Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Assaig

RTVV: Va de bo o una nova oportunitat

Sona fort, però és que la realitat és molt «bèstia». 1.500 d'acomiadats mentre els directius balafien euros a cent mil en sales de festa

RTVV: Va de bo o una nova oportunitat

RTVV: Va de bo o una nova oportunitat

Assaig

Una imatge aborronadora: mentre els directius negocien i redacten l'ERO de RTVV, que acabarà amb l'acomiadament de 1.500 treballadors, i l'apagada definitiva, apareixien factures de 100.000 euros consumits en restaurants, sales de festa, etc. És un bon exemple de com ha anat la gestió durant 18 anys i escaig de govern conservador a la Generalitat. Un llarg procés d'abusos, de degradació i de desfalcs continuats. La ràdio i la televisió pública dels valencians han sigut un instrument de control polític posat al servei dels interessos espuris, personals com del PP. No és que l'etapa socialista, durant els cinc primers anys de funcionament de RTVV, haguera sigut un exemple d'excel·lència, que no ho fou. El llavors president Joan Lerma la deixà en mans d'Amadeu Fabregat qui «creà un model impresentable d'estètica coenta, una política cultural de masses basada en la glorificació dels valors més rancis „la imatge que els valencians han percebut i s'han cregut d'ells mateixos„ i un antintel·lectualisme que deixà adobat el terreny al PP» (Toni Mollà). A més de 600 paraules censurades, per massa catalanescques. Però l'etapa del PP ha sigut devastadora per a l'ens autònom i per al País Valencià. Hi ha hagut, evidentment, un procés premeditat de degradació progressiva, de manipulació a tots els nivells, de desinformació sistemàtica, de directius prevaricadors, autors d'un saqueig a mans plenes del pressupost, i la quasi desaparició del valencià en la programació, amb la consegüent pèrdua de la indústria de doblatge; o l'extrema dependència de productores de fora del País. Un punt de no retorn, potser. Una RTVV, doncs, que no ha servit als interessos dels valencians: el resultat ha estat pobre, trivial, reiteratiu, poc creatiu i d'escàs interés, amb continguts redundants, xerrameca rosa o futbolera a grans dosis, alguna pel·liculeta (en castellà), el tarot o la teletenda...

El llibre del Col·lectiu Ricard Blasco ens ofereix una proposta, necessària, d'una nova RTVV, nascuda d'un pacte fundacional parlamentari i cívic, com a garant que el nou Ens públic no serà ni ràdio ni televisió partidista ni governamental. Per aconseguir-ho, cal que aquest pacte vaja més enllà de les majories electorals, que es faça al voltant de la llengua, la cultura i les esferes públiques de la comunicació. Per a aquest col·lectiu „el qual es troba integrant per reconegudes personalitats de la comunicació, la sociologia, la informació i els mitjans de comunicació com ara J. Ll. Gómez Mompart, T. Mollà, M. Parreño, M. S. Jardí i R. Xambó„ és prioritària una RTV pública constituïda en baluard defensiu enfront dels grans oligopolis de la informació de les desigualtats informatives, que atorgue a la informació un valor sociocultural, que assegure la cohesió social i territorial del País Valencià, perquè l'únic vincle que existeix en la societat de masses entre l'individu i la societat és la televisió (Wolton). En aquest sentit, «la nova RTVV ha de ser no només democràticament plural, completament valenciana, inequívocament progressista i moderna, sinó per descomptat de qualitat». El Col·lectiu Ricard Blasco fa menció especial a l'assignatura pendent del tractament dels informatius i la programació. Proposen, doncs, una informació de proximitat, feta per professionals que «expliquen a la ciutadania del País Valencià els 'ets' i els 'uts' d'allò que s'esdevé, en claus d'interpretació» que vingueren a coincidir amb la visió i la identitat de la societat valenciana, on la qualitat periodística constituís el principal indicador que marqués la diferència.

«En aquests moments els valencians som els únics ciutadans de l'Estat que no podem accedir a mitjans de comunicació en llengua pròpia». Bo i tenint en compte que el sistema comunicatiu valencià s'ha caracteritzat «pel control polític, la centralització i la forta dependència dels grups espanyols» i, entre d'altres, «l'escassa presència de la cultura i la llengua pròpia», amb una concentració de l'audiència focalitzada en les emissores de les cadenes dels grups estatals. Potser cal «preguntar-se en quina classe de societat volem viure» (Petro Losifidis). Perquè cal defensar, i aquest llibre es declara ferm defensor d'una RTV pública, i d'els valors a protegir com són «el pluralisme, la independència, l'accessibilitat, el contingut de qualitat, la cohesió social i la protecció de la privacitat», tot donant poder als ciutadans, car «el benestar comunicatiu és (ha de ser) el quart pilar de l'estat del benestar». Ens cal, doncs, amb prioritat inexcusable, una nova RTVV constituïda en un ver espai d'entesa civil i política, per a una societat fracturada des del punt de vista sociocultural, com és el País Valencià actual, i on hi ha en joc «la cohesió social i territorial necessària per al desplegament de polítiques públiques». Reset RTVV ens dóna totes les claus per a una nova oportunitat d'una ràdio i televisió valenciana de garanties. Va de bo.

Compartir el artículo

stats