Mai és massa tard

Una historia sobre la mort, la fragilitat i la por, però també sobre la felicitat i el dret a reconquistar-la, a reassaborir-la, perquè mai és massa tard. No debades, el nom de la protagonista és «Felicitat» i és professora de filosofia, com ho és també l'autora Elvira Cambrils (Pego, 1955). I és que la novel·la de Cambrils és un reconeixement al poder sanador de la filosofia, entesa per la protagonista com «el fanal que il·lumina la carretera». Una carretera que Feli aconseguirà recòrrer gràcies al seu caràcter poderós, però també a la voluntat nascuda de la reflexió. Hi planeja per damunt de tots els temes, però, el de la força per seguir endavant amb tenacitat i confiança i el sentit de tot plegat: compartir desinteressadament allò de bo que té la vida „d'ací, el títol, Tot el que tinc per ballar amb tu. Felicitat desembarca a Sérifos, quasi per atzar i en aquest trosset de terra enmig de la mar, trobarà el fanal per continuar el recorregut, un camí que cal fer amb la protagonista i que cada lector resseguirà en funció de les seues vivències i expectatives. A Sérifos, Feli que ve de la desfeta personal, afligida i exhaurida emocionalment, trobarà les persones i la manera de reinventar-se. Podria haver estat en un altre lloc diferent, en qualsevol altre, de fet. Però el cas és que l'atzar d'una banda i la seua voluntat per eixir de la tenebra, la conduiran fins a les Cíclades i serà allà on trobarà no una, sinó moltes segones opurtunitats, a més de companys i companyes per a tornar a assoborir el gust de les coses, el sabor de la vida.

Aquest plantejament de la filososfia com una eina per afrontar reptes personals es remarca a la novel·la amb un intercanvi epistolar que Feli manté via mail amb la neboda i que, al meu parer, és excessiu i sobrer. Aquestes reflexions més que quedar inserides en la narració, són lliçons sobre temes tan diversos „maternitat, amor i desamor, amistat, treball i oci, etc.„ que la mestra Elvira no pot evitar donar. Senzillament fan nosa a la narració i li treuen coherència. I no obstant això, són molts els temes presents a l'obra i encabits al relat amb destresa: la mort, la trascendència, el dubte, la por i els remordiments; però també la rebel·lia i fins i tot l'egoisme present a les nostres decisions. I com a teló de fons, la blavor enlluernadora de l'Egeu.

*El llibre es presenta a Pedreguer el proper 20 de gener

Suscríbete para seguir leyendo