Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La transformació

Segurament el títol d'aquest article no us dirà gran cosa. I, tanmateix, va ser el títol original del famós conte de Franz Kafka, universalment conegut com La metamorfosi. Ara, l´editorial Atalanta acaba de publicar una nova traducció d´aquest relat de Kafka, en una bella edició a cura de Luis Fernando Moreno Claros i Pilar Benito Olalla. En l´excel·lent estudi introductori, i que al meu parer justifica en molts sentits la publicació d´aquesta nova versió, els editors expliquen amb detall els diferents avatars que va fer que en espanyol el conte apareguera amb el títol de La metamorfosi, en una traducció sense signar, i com aquesta llicència va tenir molta fortuna, i es va estendre a altres idiomes, com ara a versió la francesa. Durant molt de temps, es va pensar que aquella versió espanyola havia estat obra de Jorge Luis Borges, però l´any 1983, en una entrevista, l´escriptor argentí ho va desmentir, i precisament va consignar la necessitat de recuperar el seu nom primigeni, és a dir, La transformació. Luis F. Moreno i Pilar Benito suggereixen que possiblement la traducció fou obra de la famosa activista comunista i crítica d'art Margarita Nelken, d'origen alemany, que mantenia estrets contactes amb el cercle d´Ortega y Gasset. Però Borges ho expressava amb claredat: «Jo sé una mica d´alemany, sé que l´obra es titulava Die Verwandlung i no Die Metamorphose, i sé que s´hauria d´haver traduït com La transformació». Per què va prendre el traductor, fos qui fos, aquella llicència? Quan Sándor Márai la va traduir a l´hongarès, també li va alterar el tít ol, i li va posar El canvi. Siga com siga, ara resulta difícil pensar en el famós conte de Kafka en uns altres termes, tant aquell concepte de «metamorfosi» està íntimament lligat a la seua creació. Potser perquè una transformació o un canvi no ho associem a una alteració tan extraordinària com la que sofreix el personatge Gregor Samsa. El que li succeeix és una metamorfosi biològica en tota regla, és un pas d´un estat nimfal (el jove Gregor) a un adult o imago del tot distint a l´estat anterior (l´escarabat). Quan els diferents erudits varen discutir en quina mena d´insecte s´havia convertit Gregor Samsa (ja que Kafka no precisa quina mena de bestiola és), Vladimir Nabokov va apostar fermament per l´escarabat, perquè sofreix precisament aquella metamorfosi tan radical entre un estat larvari i un adult. Ara, l´editorial Atalanta, ha donat un pas molt valent, i ha recuperat el títol original; en aquest sentit, i com precisen els editors, han estat molt fidels a l´estil kafkià, intentant no desviar-se gens ni mica del text original. I, tanmateix, vet ací un interessant tema per al debat. La «metamorfosi kafkiana» és un meme en si mateix, una idea plena que tots coneixem, i que s´utilitza amb freqüència. Aquest passar d´un estat a un altre, aquest procés substancial de canvi, que t´altera radicalment i qu e fa de tu una persona distinta. El títol de La transformació no sembla per tant tan adient com el de La metamorfosi per a aquesta mena de transsubstanciació profunda. Quines coses passen! Potser Margarita Nelken (de ser ella la traductora) estava encertada. El que li passa a Gregor Samsa és, en efecte, tota una metamorfosi. En fi, tot açò és molt kafkià.

Compartir el artículo

stats