Diuen els aborígens que fa 60.000 anys ja cremaven matolls per a controlar incendis, però sona a frivolitat romàntica, amb l'actual situació climàtica i els rècords de calor rebentats. Les estimacions són aterradores. Uns parlen d'una superfície afectada com Hongria; altres com Aragó. I de 1.000 milions d'animals morts. Terrible. Com les estampes de coales, cangurs i persones fugint de les flames. Austràlia està en un racó del mapamundi i del nostre cervell, però què sabem d'ells? De tant en tant topetem amb un reportatge sobre la biodiversitat o amb l'enèsima reposició de Mad Max. Estos dies d'atenció mediàtica hem deprés que el 80% de la seua fauna és endèmica, que els rèptils s'amaguen soterrats fins que passa el foc i que la carretera Stuart, the Track, travessa l'àrid i salvatge interior, des de Darwin a Port Augusta, entre bosc, desert i algun pub.
El pub és essencial en Austràlia. Una illa de cervesa, rock and roll i conversa en mig del no-res quotidià per a ramaders i grangers. Allà passen coses. En el pub i en la barbacoa porten dècades fent-se negocis, amics i famílies. No els molesta rodar cinquanta milles per a fer-se uns vins o una hamburguesa d'emú. Els parroquians també són vaquers. I buscavides. Alguns australians que s'ofeguen en les ciutats roden pel país, aprofitant la demanda de mà d'obra, canviant de treball, buscant fortuna i posant-se en mans del destí. Tot està lluny i tot és possible en un escenari enorme i divers. Hi ha la mateixa distància entre Darwin i Melbourne, nord i sud, que entre València i Moscou. Més llarg és el viatge d'est a oest, de Brisbane a Perth, com d'Elx a Petrozavodsk (Carèlia). Són les coordenades d'un imperi, però pensem Austràlia com una illa gran, quan això és Tasmània, a penes un poc més menuda que Portugal.
Austràlia té menys densitat de població que Mauritània i la majoria dels 25 milions d'habitants viuen en les ciutats de la costa sud-est, de cara a l'Antàrtida, el Pacífic Sud i Nova Zelanda? Per què donen l'esquena al Sud-est asiàtic o a l'Índic? Potser pels grans boscs, el clima templat i els recursos naturals. És allà, de fet, on s'han patit els pitjors incendis, que han cremat el 1,3% de la superfície total del país, de la qual està protegida un 12%. Hi han hagut pèrdues humanes, animals i patrimonials; però reviscolarà la terra i tornaran a riure coales, cangurs i diables de Tasmània. Es tornarà a brindar en les tavernes de Sidney, sentint als INXS, per l'audàcia dels pioners que construïren el pont de la badia l'any 1930. En 2050 no quedarà barrera de coral, diuen que. I açò sí que no té marxa arrere. Els incendis d'Austràlia són un drama, però sobretot són un símptoma d'allò que està per vindre: l'infern en la terra.
