El Priorat està, com si diguérem, a mig camí de l'Eix mediterrani -abans, Països Catalans. A poc més de dues hores de l'Horta per carretera, ara sense peatge. Terra de pissarra fosca -que ells en diuen llicorella-, de vinyes velles, oliveres, ametlers i avellaners. Hi vaig amb una certa freqüència amb l'única pretensió de gaudir del passeig ocasional, la conversa entre còmplices i omplir el rebost amb vi i oli de l'any -productes que, juntament amb el pa, et fan sentir mediterrani malgrat el parany cosmopolita de què va escriure Jordi Sebastià.
Des de Gratallops, cor geogràfic del Priorat i cervell de la revolució vitivinícola que va iniciar gent com Álvaro Palacios, hem anat descobrint un territori que, sota les denominacions d'origen Priorat i Montsant, ha aconseguit per al seu vi mercats de gamma alta arreu del món. Una miqueta a palpes i sense mirar massa el mapa, hem visitat Falset, Porrera, Escaladei, el Masroig, Ulldemolins o Marçà, aquest darrer amb un excel·lent restaurant a l'antiga estació. Finalment, gràcies a Neus Nogué -gran lingüista i càlida guia del terreny-, vam arribar a Siurana, un petit nucli dalt d'un cingle majestuós, al terme de Cornudella del Montsant.
Com una balconada inquietant, vora vuit-cents metres sobre el riu i el pantà, Siurana, paradís d'escaladors per les seues parets naturals, va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, cosa que hi ha deixat llegendes de reines mores que l'agermanen simbòlicament amb el sud valencià. Enmig d'aquell balcó, s'alça una imponent església romànica darrere de la qual s'entreamaga un petit cementeri que acull, a terra, la tomba de Joan Sales, figura clau de la cultura catalana del segle XX. Autor d'Incerta Glòria, traductor de Dostoievski i editor de Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga, republicà i antifeixista radical, Sales es va instal·lar a Siurana en tornar de l'exili mexicà on, entre llibres i amistats comptades, va residir fins a la mort.
Fa uns mesos, gràcies a un mossèn comprensiu, vam accedir a visitar la tomba de Sales i hi vam deixar un petit homenatge floral al capçal. Per sorpresa, allà mateix, vam saber que, a poc més d'un metre de Sales, en una tomba anònima, també a terra, jauen les despulles de Jan Buyse. Segons ens van explicar, Buyse va ser un muntanyenc belga que havia entrat voluntari a les temudes SS nazis de les quals en va ser un destacat oficial dedicat a la propaganda goebbelsiana. Derrotat el nazisme, Buyse i la seua dona, Anita Salden, també de passada militància nazi, es van instal·lar a Siurana on, protegits pel govern franquista, van construir un casalot conegut a la rodalia com «el xalet del nazi» o «del belga». Buyse va morir a Siurana i allà és soterrat, vora Joan Sales -mira si té collons la cosa!
A casa, buscant-ne informació, m'he topetat amb El nazi de Siurana, un llibre del periodista Toni Orensanz, fill de Falset, que explica fil per agulla la vida i miracles de la parella Buyse i Salden i la seua relació amb Siurana. Literatura «de fets» que, com el canònic Cita a Sarajevo de Francesc Bayarri, despulla una història de silencis i complicitats mentre reconstrueix el making off de la mateixa investigació periodística. D'ací a unes setmanes, quan tornaré a Siurana per guarnir el fons del meu rebost d'hivern, miraré aquell cingle i aquell cementeri amb el valor afegit que li aporta ara l'excel·lent treball de Toni Orensanz.
