Manuel Baixauli (Sueca, 1963), junt amb Joan Benesiu (Beneixama, 1971) i Martí Domínguez (Madrid, 1966), forma part de la trilogia de la millor literatura valenciana del moment. Ignot és la seua última novel·la, un relat essencial sobre la creació i la vida, per tant també de la supervivència mortal. L'escriptor suecà pausa els seus relats, però mai defrauda des d'aquell llibre brutal que és L'home manuscrit (Proa / Moll, 2007). Literatura d'alt nivell que va continuar amb La cinquena planta (Proa, 2014), i Ningú no ens espera (Periscopi, 2016). Poc amic de les entrevistes i les promocions, accepta l'interrogatori d'un fan confés.
«Ignot» és el llibre més venut en català. Vertigen?
No. Alegria. Tindre lectors és un premi, el millor premi. A diferència d'altres arts, en la literatura el públic decideix, té poder.
Manuel Baixauli forma part del «trio-boom» de la narrativa valenciana, amb Joan Benesiu i Martí Domínguez. D'acord amb l'etiqueta?
Les etiquetes simplifiquen, són reduccionistes, a mi no m'agraden. El que és cert és que la narrativa valenciana viu un moment extraordinari, i això s'hauria de difondre i d'aprofitar.
Tots tres editen a Barcelona.
És on es juga la primera divisió, i és, també, on ens han reconegut. Benesiu i jo vam intentar publicar primer ací, i no va anar bé.
Una conclusió fàcil, o els catalans manquen d'esperit creatiu, o a les editorials valencianes els interessa més la subvenció que descobrir valors.
Ni una cosa ni l'altra. Hi ha escriptors catalans excel·lents, i estic segur que les editorials valencianes desitgen descobrir valors. No és gens fàcil, encertar.
Què és la creació artística, omnipresent a «Ignot»?
La creació artística és inventar, a partir de la combinació de coses que existeixen, una cosa nova, que no existia, i que, si es consolida, formarà part de la realitat. La creació artística és fer créixer el món.
Tot artista necessita un padrí?
No crec. Jo no en tinc. El màxim que he tingut és una agent literària.
Sense marginació no es pot fer alta literatura?
Sí, però l'excés de facilitat o d'èxit pot atrofiar l'autoexigència. M'agrada molt una frase de Freud que diu: «He estat un home afortunat: res en la vida m'ha estat fàcil».
Era precís explicitar que el Mestre d'«Ignot» no és Joan Fuster?
Aquest malentès s'ha produït, només, entre lectors valencians. A mi em feia sentir incòmode. La meua visió de Fuster difereix molt del personatge del llibre.
«Ignot» és la tercera part de «L'home manuscrit» i de «La cinquena planta»?
No. És un llibre independent, tot i que tots els meus llibres són germans, comparteixen estil i atmosfera.
Li han dit que és el Murakami català, tot i admetre la influència de Peter Greenaway a «The pillow book».
Ni Murakami ni Greenaway m'interessen. La influència del film del segon en L'home manuscrit l'esmente per demostrar que, sovint, les influències són imprevisibles.
Les sèries són el cinema del segle XXI?
Jo continue preferint els llargmetratges a les sèries, tot i que alguna d'aquestes m'agrada. Però encara no he vist cap sèrie a l'altura d'un Ordet o un Stalker, posem per cas.
I els murals, l'art urbà, que és?
L'art és bo o no, amb independència del suport.
La literatura és art o, com diu Borges, «un somni dirigit»?
La literatura que a mi m'interessa és la que és, per damunt de tot, art. I tot art és un somni ?o un malson? dirigit.
Hem perdut la capacitat de somiar?
De cap manera. Canvien, potser, els formats, i evolucionen les maneres, però l'ésser humà necessita somiar.
Té la sensació que hi ha més escriptors que lectors?
Què diu! D'escriptors de veritat, que fan literatura, n'hi ha ben pocs. I lectors n'hi ha molts més del que sembla. Cada volta hi ha més clubs de lectura, i no veig que les biblioteques o les llibreries estiguen precisament buides. A més, hi ha molta gent que llig en pantalla. Llegirem sempre. Ho necessitem.
