Fa vora trenta anys que vaig fer el primer contacte amb Joan Josep Cardona Ivars, nomenat fill predilecte de la vila de Benissa, el seu poble, i durant tres dècades he tingut l'oportunitat de resseguir la proteica producció -mes de vint llibres i monografies, entre altres coses- d'una persona que, sobre tot, ha estat i és motor i proveïdor d'energies d'una gran varietat d'iniciatives civils i culturals.
El joc de les ocultacions
M'agrada el joc d'avançar ocult: Larvatus prodeo, que deia el clàssic. Aquell primer contacte amb Cardona Ivars tingué la forma de carta, de doble carta en realitat, (encara no havien arribat a amargar-nos la vida altres formes de comunicació instantània no sol·licitada): l'una dins de l'altra. L'una -la menuda- la firmava una mena d'aristòcrata rural -Joan de Plamolins- i era, en essència, una invitació a conèixer-nos i l'altra, la gran, les consideracions d'una mena de secretari del senyoret. No cal dir que senyoret i secretari eren la mateixa persona i que en honor a aquest Janus bifront de la Marina, l'ajuntament tingué a bé concedir-li la distinció de fill predilecte quasi en temps de Carnestoltes, temps de disfresses i personalitats múltiples per a talents polièdrics.
Una cosa semblant intentaren en la molt respectable Academia de los Nocturnos que es reunia, crec recordar, al Palau dels Valeriola i que solia celebrar les seues sessions amb selectes desficiosos del cap i casal convocats per heralds i emissaris, sovint encoberts per barrets, plomes i antifaç.
El calendari dels brillants
Per a molta gent Cardona és l'home del calendari, del Calendari dels Brillants, que enguany celebra de la seua trenta-tresena edició amb bona salut i l'empara de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta. El Calendari porta, com és natural informacions pràctiques, literatura breu i curiosa, el santoral i les fases de la Lluna i un selecte repertori de col·laboracions i d'il·lustracions (Ramon Pérez Carrió, El Persa i d'altres) per a assenyalar les noves tendències d'un temps que ens fa poc a poc i alhora i va clavillant-nos sense pressa. És el calendari més fiable segons m'han manifestat propietaris de vinyes i altres bens rústics. El més literari en l'àmbit de la nostra llengua.
Un temps, el nostre, que ens ha ofert una crisi econòmica de dimensions generoses, les incerteses territorials i la corrosió dels ideals democràtics en favor del sistema asiàtic de producció i governació. Cardona escriu: «La immutabilitat i solidesa dels inicis del segle XX que Stefan Zweig definia com el temps de la seguretat, ha desaparegut».
El cronista es multiplica
Cardona Ivars es convertí en cronista del seu poble (al qual ha donat un arxiu documental considerable i una interessant col·lecció de llibres editats del XVIII al XXI) quan entre els cronistes del Regne de València hi havia gent com Emili Beüt i Belenguer, Santiago Bru i Vidal i Soler i Godes, valencianistes de l'escarmentada i dura promoció dels supervivents. Els cronistes estaven reunits en Benissa el mateix dia que Cardona rebé la seua (merescuda) medalla.
El tercio familiar i altres invents de la funesta Dictadura varen permetre que Cardona es convertira en regidor de cultura durant la transició el que li va servir per a promoure la primera Escola de Música, la primera Biblioteca, el Butlletí d'Informació Municipal i, si no vaig errat, l'equip de futbol. Més endavant es converteix en arxiver parroquial, continua col·laborant amb l'Institut d'Estudis Alacantins i fa les seus aportacions a L'Enciclopèdia Catalana i a la Enciclopedia de la Región Valenciana, pertany al grup creador de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta i des de la seua posició de director d'una oficina bancària busca finançament i patrocinis per a les més diverses inquietuds.
Vacunar-se contra la melancolia
La prova dels anys és la més fiable per a detectar la solidesa d'un propòsit. Cardona no ha deixat de banda la seua activitat d'espigolador de tota classe de cerimonials i costums exercint una funció d'antropòleg absorbit pel seu objecte d'estudi, ja sé que això està desaconsellat però les coses com són. Ha descrit usos de la tragineria, censat els malnoms del poble i la comarca, descrit els rituals religiosos de pas (Del bressol al fossar) i tantes altres coses que no poden amagar la seua veta potser més estimada: la de memorialista que ja ens ha ofert quatre llibres plens d'estampes i persones on el record es un endoll múltiple per a connectar amb el judici benèvol i el cor generós: Taula del Corpus, En gris marengo, Tendral i marcit i El tant per cent són els volums que registren aquest peculiar ofici.
«He tractat de fer la meua tasca amb alegria i passió -diu Cardona- i en honor a la seua condició de jurista, la meua dona Maria Rosa Ibáñez ha estat la col·laboradora necessària».
