Com està la salut de Bromera?
Bromera té un catàleg generós que li permet afrontar la situació amb bona salut.
La resta d’editorials valencianes?
N’hi ha editorials consolidades en termes empresarials, com Bromera, i d’altres menudes amb un catàleg increïble que els garanteix una continuïtat, però som un sector poc professionalitzat amb fragilitat estructural.
Es publica més que es llig?
Sense dubte.
Estem millor o pitjor que fa 35 anys?
Fa 15 anys que tenim un nivell basal que garanteix una oferta en qualitat i quantitat proporcional a les possibilitats del país.
Bromera es va iniciar amb un boom de narradors que després han abandonat l’editorial.
Quan deixen Bromera és perquè opten per una editorial a Catalunya, o per una editorial amb una escala de la màxima proximitat.
Bromera és una editorial més pedagògica que literària. Defense’s?
És veritat. Naix per aportar al món educatiu valencià i a uns lectors infantils, uns materials. Però no podem dependre del llibre educatiu, hem obert l’espai, tot i que tenim un camí per recórrer.
Cap dels sis escriptors valencians que reuneixen el favor de la crítica i públic són de la factoria Bromera.
Tinc una visió molt esportiva de l’edició i els conec a tots i puc entendre els motius que els ha dut a uns segells o altres.
Seguint el símil esportiu, per què no fitxen?
Els arguments per a fitxar no són sols d’ordre econòmic, sinó de la lliga que vols jugar. Una part d’aquests autors estan en un àmbit de la publicació en Catalunya.
A Bromera se li pot escapar un fenomen com ‘Noruega’?
Tinc un radar que arriba molt més lluny, si no hagués estat impossible publicar autors com Pierre Lemaitre, Juanjo García o Jordi Colonques.
Com s’articula un fenomen?
‘Noruega’ ve d’un cercle reduït que entra en intersecció amb altres cercles. Les editorials necessitem que les interseccions siguen majors i més freqüents.
Què és més important un bon llibre o un bon discurs?
Un bon llibre sense un bon discurs difícilment tindrà èxit. Un bon discurs sense un bon llibre serà flor d’estiu.
Seguiran les traduccions?
Estem molt satisfets. S’hi ha de reconéixer el mèrit de Joan Carles Girbés d’obrir eixa porta que estava en el primer títol de l’Eclèctica que és Georges Simenon. Estic satisfet de consolidar Pierre Lemaitre, Erri de Luca i John Banville i homologant un catàleg.
Què llig un editor quan no treballa?
Molts còmics i novel·la internacional.
