Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

BLOODY MARY

Les gambes a NYC

El dissabte passat, després d’un dia llarg, vaig anar a València a sopar amb una amiga. Necessitava que la companyia i el local em feren sentir com a casa. Sabia que Ca Morera és un dels temples gastronòmics preferits dels meus amics a la ciutat, però no hi havia estat mai. Conec Jordi Morera de fa anys, primer per haver estat al Bar Cames a Bellreguard, després al Merendero de Quimera a Oliva, i més tard a La Nacional de Nova York.

Després del sopar, quan vaig arribar a l’hotel, pensava en la història dels cuiners amics valencians a La Nacional, el restaurant situat en l’edifici de la Spanish Benevolent Society, una institució inaugurada l’any 1868 a Manhattan que ha acollit espanyols que arribaven a fer les Amèriques; una ambaixada per als que buscaven noves oportunitats, un refugi que els havia allotjat (Lorca inclòs) i que prestava serveis mèdics, i fins i tot funeraris. Als seus fogons van arribar des de Bellreguard, fa uns anys, Salva i Gracia, propietaris del Bar Cames, un altre temple gastronòmic de la Safor situat a la carretera general que, per l’aspecte exterior, mai no hi entraries, però quan ho fas, ja no ixes. És un establiment que sembla estancat en el temps, conserva un hidràulic centenari, una barra de marbre i una vitrina que llueix ampolles buides de licors de Ferri com trofeus plantats amb l’orgull i la fatiga d’haver guanyat una batalla.

Una sèrie de casualitats els va portar a Nova York, juntament amb Morera, a fer paelles i a posar en marxa la carta de l’establiment per a la seua nova inauguració. Josep Pla va dir que la cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola. I quan un europeu viatja a Nova York participa inevitablement en l’inesgotable debat sobre la qualitat del seu menjar, dividit entre els que confirmen la raó per la qual s’anomena el país del «junk food» i els que, com Pla, en parlen meravelles.

Un dia Salva em va trucar per preguntar-me què passava amb les gambes a Nova York, que arribaven de la mar ja sense el cap. I així s’hi van estar un temps instal·lats al carrer 14, fent paelles i dissenyant la seua exitosa carta, fins que tots van decidir tornar a casa, malgrat que les ofertes en diferents restaurants de la ciutat no els en van faltar. Va ser un esdeveniment sonat, a la comarca, i va ocupar més d’un titular als periòdics locals. Temps després Morera va obrir el seu restaurant a València i Salva i va tornar a Bellreguard; a alçar les persianes del Cames mentre es preguntava què se’n fa, a Nova York, dels caps de les gambes quan ixen de l’aigua.

Compartir el artículo

stats