Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

MARY, BLOODY MARY

Els premis i els plagis

Aquest mes de juny he assistit com a jurat a quatre premis de poesia: a Catarroja, a Badalona, a Terrassa i a Oliva. M’agrada formar part de jurats perquè llegir originals et permet gaudir del que s’està escrivint i, en línies generals, veure per on va la nostra literatura. M’agrada també perquè és una excusa per retrobar-me amb els altres membres del jurat, amics en alguns casos i coneguts en altres que només ens veiem una vegada a l’any. M’agrada perquè quan guanya un autor o una autora per unanimitat i la qualitat del seu original és capaç de posar-se a les butxaques a tots els membres del jurat, la felicitat és màxima. M’agrada el moment en què es truca a l’autor o a l’autora per dir-li que el seu treball ha estat guardonat, i m’encanta viure les diferents reaccions de cadascú. M’agrada que guanyen autors joves, inèdits i desconeguts fins al moment, i veure com anys després, al seguir la seua carrera, dir-me orgullosa que no, que no ens equivocàvem, i que el vam descobrir nosaltres. M’encanta quan guanya un autor consagrat que feia temps que no publicava i la notícia és rebuda amb alegria per part de tot el gremi.

Ara: als premis també s’hi viuen situacions desagradables. Simultàniament als premis de Catarroja, de Badalona i d’Oliva es presentava un original amb el títol Línia exacta; una obra que, d’entrada, no estava gens malament i que en algun d’aquests guardons va captar l’atenció d’alguns membres del jurat. Uns versos del poema que donava títol al llibre diuen: Pots establir la diferència exacta entre l’oblit i l’abandó? La qüestió és: què precedeix?Pensa que el millor de trobar a faltar a algú és saber que no podràs tornar a perdre’l. Literalment. L’any 2018 vaig publicar a Bromera un llibre, Quan els grans arbres cauen, que conté un poema titulat «Tècnica» amb els següents versos: Ningú podrà mai establir la diferència exacta/ entre l’oblit i l’abandó, perquè la qüestió/ sempre és aquesta: què precedeix què?/ El millor de trobar a faltar algú/ és saber que no el podrem tornar a perdre.

Sobre aquest fet no vaig fer cap comentari als membres del jurat del premi d’Oliva. En un dels altres premis sí, i el jurat i l’organisme convocant no només van fer constar el plagi a l’acta, sinó que van decidir que aquesta persona no podria tornar a optar als premis que convoquen. Confessaré que aquest fet no deixa de fer-me una certa gràcia, però en la mateixa mesura que m’indigna, perquè l’autor del plagi no és algú que ens és desconegut i novell, sinó que es tracta d’un autor valencià, madur en termes d’edat, que ha publicat bastants llibres de poemes. Hem de fer una reflexió col·lectiva i urgent sobre els premis literaris.

Compartir el artículo

stats