Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fills del Patufet

‘Forn de calç’ i ‘Vinyetari’ són dues publicacions que, reclamant el futur del còmic des de les perifèries del mainstream de la no ficció i l’experimentació, fan d’exemple de com la diversitat cultural és un dels millors i més potents combustibles artístics.

Fills del Patufet

Fills del Patufet

Encara que el TBO sempre s’ha emportat la glòria i honors de ser el primer còmic publicat a l’Estat espanyol, va haver-hi abans altres iniciatives que es van avançar a la famosa revista que van editar Buigas, Estivill i Vila. Pocs anys abans havien aparegut publicacions com Charlot o Dominguín, però un dels ferms candidats a ser una de les primeres revistes seriades d’historieta és, sens dubte, En Patufet. Apareguda en 1904, la publicació va tindre un èxit immediat encoratjat per l’excel·lent labor de direcció de Josep Mª Folch i Torres, marcant una línia de publicacions en català per als més xicotets que van seguir unes altres com Virolet o Esquitx, establint les bases d’una tradició de publicacions infantils de còmic en llengua pròpia. Si a Catalunya el còmic en català es va mantindre gràcies a Cavall Fort o Tretzevents ja des dels anys 60, en el cas gallec seria la fonamental Golfiño, mentre al País Basc l’herència de Poxpolin va ser recollida per Xabiroi o Ipurbeltz i a la Comunitat Valenciana mantindria (i manté) la defensa de la llengua pròpia la incombustible Camacuc. Un ventall de publicacions que està fortament lligada a l’èxit de tota una generació actual d’autors i autores però que, per desgràcia, no es va traduir en un salt a publicacions dirigides a un públic adult, excepció feta de propostes com Habeko Mik o multitud d’iniciatives efímeres lligades al fanzinisme.

Fills del Patufet

Més d’un segle després de l’aparició d’En Patufet, dues publicacions demostren que la creació en llengua pròpia és una realitat amb futur adult per poc que se’ls pare atenció i se li done espai. Forn de calç és una revista editada per Extinció Edicions que aposta decididament per l’obertura de nous camins estètics, per la investigació i experimentació des de la militància en la reivindicació tant de la creació en català i com del relat curt com a forma expressiva pròpia del nové art. Històries breus que posen el llenguatge del còmic en tensió, buscant els seus límits i trobant espais d’expansió nous i atrevits que garanteixen que el futur del nové art està per escriure i les seues fronteres per explorar. Dirigida per Marc Charles, la publicació s’acompanya d’un planter de luxe d’autors i autores, joves i veterans, com Lorena Rivega, Cristian Robles, Pep Brocal, Genie Espinosa, Alexis Nolla, Andrés Magán, Gabriel Molist, Nadia Hafid, Berta Cusó, Peter Joaio, Mar Mascaró, Sergi Puyol o Laura García.

Per part seua, Vinyetari és una publicació antològica que recopila les 18 historietes guanyadores i finalistes de la primera edició del Premi de Còmic de no-ficció del diari ARA i Norma Editorial. Històries que recorren escenaris tan diferents com la biografia de la mare de Ramón Mercader, assassí de Trostki; l’ambient del Paral·lel barceloní dels anys 50; les terribles matances entre hutus i tutsis; l’impacte de la pandèmia en el món editorial o la transhumància en Beteta. Temes que es tracten des de l’aproximació purament periodística o des d’una perspectiva íntima i personal, però sempre des d’una mirada fresca aliena als prejudicis i convencions, on passat i present es combinen des de la reflexió per a establir una mirada de futur. Autors i autores com Pep Brocal, Berta Cusó, Pablo Ríos, Arnau Sanz, Ed Carosia, Beol Olid, Conxita Herrero, Guillermo Altarriba, Glòria Vives, Lluc Silvestre, Nadia Hafid, Pep Domingo, Arnau Ferrer, Glàfira Smith, Jordi Palomé, Matías Tolosa, P.J. Armengou, Raúl Deamo, Raúl Gesali, Sergi Moreso i Sergi Colomino garanteixen un continuarà fabulós.

Dues publicacions que, reclamant el futur del còmic des de les perifèries del mainstream de la no ficció i l’experimentació, troben un espai propi apostant per la creació en la llengua en els autors pensen i viuen. Tot un exemple de com la diversitat cultural és un dels millors i més potents combustibles artístics, amb una potencial riquesa encara per descobrir.

Compartir el artículo

stats