Que el confinament pandèmic haja servit com a tema d’escriptura des de la mateixa aparició de la plaga i funcionat, sovint, com una provisió extra d’hores disponibles per a completar una tasca, no té res de particular. Qui coneix el gremi ja s’ho esperaria.
El més sorprenent, trobe, és l’accent de rebel·lia, d’ incitació a la desobediència, que he trobat entre les línies d’autors tan distints i distants com Ayanta Barilli (’Una mujer y dos gatos’) i Manuel Vilas (’Los besos’). I n’hi ha més: no són només els devots del botellot els que arrencaren espurnes inflamades dels carrers desertats per les nostres cauteles profilàctiques.
Entre les línies de disposicions perfectament raonables, s’infiltrava un ús abusiu de la força governativa i dels seus agents, un allau de multes que, seguint la nostra tradició, s’han quedat en no-res o quasi, uns horaris quimerosos dignes d’un neuròtic insigne i, sobre tot, l’excusa del contagi per a reduir serveis administratius, educatius i hospitalaris. Per què un funcionari municipal ha de córrer més risc que una caixera del súper?
Incomprensible. Per sort en els dies de la Fira del Llibre vaig comprovar que l’amor a les desfilades i a la música militar és, sobre tot, cosa de civils: I el gust que els donava manar dels uniformats quan no hi havia ni revoltes ni saquejos!
Em fa l’efecte que l’impuls llibertari ha tornat per a quedar-se entre nosaltres una bona temporada. Em sembla un senyal fabulós per què el que sobra és actituds obseqüents i agenollades davant dels monopolis energètics. O desmaiats, tant se val.
També ha estat la Fira de les xiques. Més, vull dir: Julia Navarro, Mayte Uceda, Núria Cadenes (amb Isabel Clara-Simó al fons), Marta Sanz, Mercè Ibarz (pescadora de sentits en el incomprensiblement abandonat territori agrícola: una mena de John Berger en terra eixuta però regada al sud dels Monegros),Maria Dueñas, Maria Oruña i, entre altres, les escriptores catalanes entrevistades al llibre ‘Baules’.
Les gestes de la corrupció han tingut una forta represa en l’antièpica de Xavier Latorre (’Amiguitos del alma’). També s’han esgotat els exemplars disponibles de ‘L’estiu dels brivalls’ de Francesc Viadel.
En la Fira del Llibre servidor és com un bàrbar de les estepes en la Roma imperial: me’n duc els llibre a pams. La meua pila de novetats supera el mig metre, he començat a llegir el ‘Nosaltres’ del rus Zamiatin i el ‘Ya sentarás cabeza’ d’Ignacio Peyró, un jove senyor de la dreta intel·ligent que tant trobem a faltar. I ‘L’esperit del temps’ de Martí Domínguez
