Mira, dalt d’aquell edifici, hi ha l’escultura d’un lleó. El va ajudar a fer el meu besavi, quan se n’anà de Benassal a treballar a una foneria de Barcelona. Sempre que passe per aquesta plaça, mire el lleó, allà dalt. No era fàcil de fer, aquell lleó, com a símbol de l’edifici, i ho dugueren a bon terme i em trobe ben orgullosa. Portar-lo des de Barcelona fou tota una aventura, i com és tan gran l’hagueren de transportar per mar. Una vegada, em vaig aturar i vaig mirar una bona estona cap a dalt, cap al lleó. Al poc, es va detenir un jove, que volia lligar amb mi, i em va preguntar què mirava. Li vaig contestar que el lleó. Quin lleó? va preguntar rient, com prenent-me per boja. Vaig girar cua i em vaig anar deixant-lo amb un pam de nassos. Pareix mentida que ningú no repare mai en aquell lleó, que llança el seu bram sobre la ciutat, des d’aquell edifici amb cúpula, que, siga dit de pas, és prou lleig, un pastitx arquitectònic, com tot en general en aquesta plaça. L’Ajuntament té forma de setrill, te n’has adonat? Sí, durant un temps vaig tornar a fer aquell joc del lleó. M’aturava en mig de la plaça, ací on es dispara la mascletà, i mirava cap amunt, fixament. La gent és d’allò més curiosa. Al cap de poc tenia algú mirant cap on jo mirava, preguntant-se què havia descobert, què em despertava tant d’interès. Feia rogle de curiosos, volent esbrinar què havia vist. No, no exagere! Però què dius ara? Dubte que al món hi haja més lleons com aquest. Tan gran i majestuós. Per a mi és únic, i no perquè participara el meu besavi de Benassal, pàtria meua, i pàtria adoptiva de Carles Salvador, que va escriure un llibre magnífic, que es diu Les festes de Benassal. Un llibre sobre la festa d’un poble, que no és ni un bunyol ni és ridículament laudatori. Una obra d’art, literatura de la bona. Me l’he rellegit moltes vegades, assaborint els petits detalls, i sovint pense que a Don Carles aquesta ciutat no li ha fet gens de cas, que es mereix molt més i que si per mi fora llevaria l’escultura de Vinatea, un home que no em diu res, i que, a més a més, va assassinar la seua esposa, i hi posaria una ben gran del mestre Salvador. Què et pareix la idea? A aquesta plaça li falta estima: i jo hi posaria Don Carles mirant el lleó.
