Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mary, Bloody Mary

Tot m’ admira

Quan un poeta reuneix la seua obra completa, la felicitat, per als seus lectors, sempre és màxima. Aquesta setmana ha arribat a les llibreries ‘Tot m’admira’, un volum amb els onze llibres de poesia publicats fins ara de la Marta Pessarrodona. I amb un títol que resumeix una actitud davant el món, fidel des de l’inici fins al final. Jo, a qui admire, és a ella, l’única escriptora que conec que (com diu una amiga seua) era capaç d’esmorzar a Londres amb Doris Lessing i sopar a Nova York amb Susan Sontag.

Quan em vaig acostar per primer cop a la poesia de la Marta, ja mai més em va deixar d’acompanyar. Habite, des fa anys, amb una gran confortabilitat per les estances dels seus versos. En ella vaig trobar una poeta que escrivia en la meua llengua però que respirava d’una manera diferent, amb aires de Bloomsbury. Així vaig entrar fa molts anys en la seua poesia, i un cop ho vaig fer, ja no vaig eixir. Darrere d’una dificultat aparent, la poesia de Pessarrodona ens acull amb versos hospitalaris, i aquest enganyós repte és el que sempre m’ha fascinat de la seua obra: la manera en què ha posat emoció a un discurs intel·lectual que vers rere vers amaga fonts inesgotables de jocs intertextuals. Per això, la seua poesia, més enllà del plaer, ens fa créixer com a lectors.

Un dels motius de l’obra de la Marta que més m’entusiasma és com ha desplegat, en el plànol urbà, una veritable poètica. A través de les seues obres ens ha deixat testimoni d’una Barcelona postolímpica que començava a apagar els llums internacionals, traçant un itinerari de llocs desapareguts que ja només formen part de la memòria d’alguns. O com va descriure l’esquizofrènia de la caiguda del mur a la ciutat berlinesa. Pessarrodona, al caminar, funda una ètica del passejant, allunyada de la mirada turística. Més enllà de ciutats concretes, configura també un paisatge moral, amb obres com Homenatge a Walter Benjamin, personatge que va utilitzar per preguntar-se pels rumbs de la història, com a víctima que va ser de la gran tragèdia d’Europa.

Ella sempre diu que li agrada més tornar a les ciutats que anar-hi per primera vegada; una forma de viatjar que s’assembla, sobretot, a la relectura, la forma en què s’ha de llegir la seua poesia. Perquè el bon gust és una qüestió d’hàbits i sovint s’adquireix amb la constància. L’altre dia, el joveníssim poeta Mario Obrero, amb un futur més que brillant, deia que els poetes sempre han d’estar en aquells llocs on els lectors l’esperen. Ací, a ‘Tot m’admira’, és un lloc excepcional per trobar-nos, conversar i gaudir amb la Marta a través de més de cinquanta anys d’escriptura poètica.

Más en Posdata

Compartir el artículo

stats