Les sèries de televisió viuen, des de fa anys, un moment dolç que s’allarga sense final. Qui no ha vist ‘Jocs de trons’, ‘Mad Men’ o ‘Baron Noir’ no és ningú en les tertúlies de teleaddictes. No és debades, ja que alguns d’aquests productes tenen ara per ara més impacte cultural que la literatura universal en pes.
Els boomers som fills de la paleotelevisió, quan l’emissió i la recepció eren una línia recta, punt a punt. Però tot això va saltar pels aires amb l’adveniment de la digitalització, que va permetre, entre altres desenvolupaments, la recuperació asincrònica de bancs de dades i arxius compactats. Al capdavall, els productes audiovisuals són això mateix: arxius de dades comprimits que la irrupció de les plataformes de distribució on line van escampar pel món gràcies als xips, cables i satèl·lits.
Algunes empreses del sector són resultat de les oportunitats generades per una tecnologia que també ha capgirat la comunicació amb els fills, l’educació en èpoques de pandèmia o la manera d’orientar-nos per la muntanya. La californiana Netflix, amb més de 200 milions de subscriptors, és potser la més coneguda de les empreses especialitzades en el consum televisiu per streaming. ‘House of Cards’ o ‘The Crown’ n’han estat productes estrella. Per la seua banda, HBO, del conglomerat Warner Bros, en toca ja els 150 milions. De la mà de David Simon, HBO va rebentar els vells audímetres amb ‘The Wire’, potser una de les millors sèries de tots els temps. Apple TV, Disney Plus o la catalana Filmin segueixen una senda plena d’oportunitats i riscos evidents en el mercat global.
Què pot oferir, en aquest context, la televisió pública, aquesta és una pregunta estratègica que s’haurien de formular els governs i les empreses de comunicació que en depenen. La BBC, sempre alerta als canvis en l’estructura de la comunicació i els hàbits de consum, va apujar-se al carro amb productes seriats de primera qualitat com ara ‘Line of Duty’, seguida per milions de televidents en l’emissió convencional, de lliurament setmanal i a hora fixa. A les 21:00 del diumenge 2 de maig, el capítol final de la sisena temporada va convocar davant els televisors vora 13 milions de persones, un 56,2% d’audiència, i es va convertir en el producte de ficció més vist de la BBC dels darrers vint anys.
Altres operadors públics també disputen aquesta lliga d’avantguarda. L’èxit de ‘Borgen’, una producció de la televisió pública danesa, o la més recent ‘Trapped’, de l’islandesa, demostren, d’altra banda, que no solament l’anglès és un idioma global. Una condició, la de la globalització dels idiomes, que depèn, entre altres factors, d’una oferta televisiva que en genera la demanda, i no a l’inrevés.
