Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L’art de la conversa literària

Vint-i-una escriptores i la seua literatura. D’Anna Murià a Irene Solà, la manera de resseguir una tradició literària: que parlen les creadores.

L’art de la conversa literària

L’entrevista-retrat, la conversa literària, és el fruit d’una trobada pausada entre dues persones on es busca evocar, recordar, contrastar: donar lloc i temps a que ens conten coses. Ara bé, això que sembla tan senzill, convidar l’altre a parlar, no sempre resulta tan obvi. Com diu la mateixa Marta Nadal, «depèn molt de si hi ha complicitats de per mig, perquè segon el tarannà de les persones, de vegades hi ha una espurna que et fa connectar de seguida, i de vegades això no passa».

«No és fàcil fer una bona entrevista», escriu Martí Domínguez en el pròleg de ‘Retrats de ciència. Entrevistes publicades en la revista Mètode’. És un gènere en «descrèdit», en part, perquè la immediatesa i la pressa no permeten en ocasions la conversa relaxada, però, com el mateix Domínguez matisa: «l’entrevista forma part consubstancial de les bones lletres». I prova d’això són llibres com el recentment aparegut, Baules. Vint-i-una escriptores i la seua literatura de Marta Nadal (Barcelona, 1957), un altre encert de l’editorial Comanegra.

En tot cas, entrevistar és un aprenentatge constant, un instint a entrenar i, sobretot, el desig d’escoltar i de transmetre allò que ens han contat, sense trair l’oralitat, però conscients d’estar creant un text periodístic, tot un repte! És per això que la persona que entrevista ha de saber col·locar-se en un segon pla i cedir la veu, i Marta Nadal això sap fer-ho molt bé. Quan llegeixes les seues entrevistes, trobes que és d’intuïtiva, delicada i perspicaç a l’hora de preguntar, indagar i suggerir. En poques paraules: Marta Nadal provoca la conversa literària amb intel·ligència, elegància i humanitat.

Dit això, subratllaré el fet que ‘Baules’ forma part d’una línia editorial, la de Comanegra, que ha apostat en aquests darrers anys per la memòria col·lectiva de la cultura catalana i, en especial, de les nostres autores: Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Rosa Maria Arquimbau, Isabel-Clara Simó. Llibres d’articles, memòries, llibres d’entrevistes, com és ara el cas amb ‘Baules’, o un llibret petit i preciós amb deu entrevistes de Julià Guillamon, una petita joia de llibre on en el pròleg, el mateix Guillamon contextualitzava i deia: «L’entrevista en profunditat que no ve a tomb de res és un gènere que pràcticament ha desaparegut dels mitjans, lligats a la roda de l’actualitat literària». I segurament no li’n faltava raó quan a mena de conclusió escrivia: «una de les raons per les quals els escriptors catalans de les últimes dècades no són més coneguts i valorats és la desaparició d’aquesta mena d’entrevistes».

Lligat a aquesta reflexió, el treball d’entrevistadora i recopiladora de veus d’autores que ha fet Marta Nadal al llarg de més de tres dècades deixa en Baules testimoni de molts moments diferents, un document històric i periodístic, una crònica literària i, sobretot, un llegat vital i energètic en clau de dona, en primera persona. En definitiva, un collage de veus que Marta Nadal torna presents, també les que van marxar per sempre com ara Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Anna Muirà, Montserrat Abelló. Són vint-i-una converses amb dones vinculades a l’escriptura i a la literatura, però també al periodisme, com és el cas de Mecè Ibarz, Núria Cadenes o Eva Piquer, o l’estudiosa Bel Granya (Isabel Graña) o Àngels Gregori, com a gestora cultural. Són camps diversos, però estan tots units a la creació literària. Totes, tant les que ja no hi són com les que encara estan entre nosaltres, tenien molt a dir.

En aquest sentit, les vint-i-una converses recollides en ‘Baules’ són vint-i-una finestres, o vint-i-un horitzons, en paraules de Marta Nadal. Horitzons que deixen pas a aire fresc, a idees, a maneres ben diverses de mirar i escriure, a formes de traduir, de copsar la realitat. Les escriptores aquí entrevistades són dones que pertanyen a moments vitals i històrics ben diferents, però totes elles s’han vist mogudes al llarg de la seues vides per un impuls comú: el desig d’escriure. «El fil que va de l’una a l’altra, d’Anna Murià a Irene Solà –comenta Marta Nadal– és un camí de tenacitat i d’afirmació, de gran força creativa, que demostra la vitalitat i projecció extraordinària de la literatura en llengua catalana escrita per dones durant el segle XX i part del XXI».

Els llibres de converses amb escriptors, ha puntualitzat Gustau Muñoz, «si estan ben fetes, si l’autor o autora domina “l’art”, tenen un gran interès. Mostren la fotografia d’un moment, però remeten tothora –a través de l’aspecte biogràfic– al procés de formació històrica d’un teixit cultural, d’un entrellat de relacions i de reaccions als condicionaments vitals soferts per la col·lectivitat, pel conjunt, però viscuts de manera més aviat diferenciada, a escala individual». M’atreviria a dir que aquest és el cas de ‘Baules’. Primera, perquè Marta Nadal domina el terreny i la tècnica, «l’art» que en diria Muñoz, i segona, perquè mostra una fotografia ben interessant d’unes dècades riques en canvis, però també continuïtats.

Com li agrada dir a Marta Nadal: «Cada conversa m’ha obert un horitzó nou, ha creat un espai de coneixement i de descoberta, de complicitat i de confiança –compartir el fet creatiu és compartir intimitat– que ha ampliat la meva visió del món, de mi mateixa com a subjecte». Ara, amb ‘Baules’, Nadal –filòloga i crítica literària que du dècades publicant entrevistes a la revista Serra d’Or, i que ha publicat anteriorment dos llibres d’entrevistes, ‘Vint escriptors catalanes’ i ‘Converses literàries’– comparteix amb nosaltres, els lectors, aquests horitzons.

Per tot això, aquest era, al meu parer, un llibre necessari, esperat i desitjat. Segurament és per això –a més de l’atractiu d’una edició bonica i encertada, marca de la casa– que ‘Baules’ ha rebut bona acollida i no deixa de guanyar lectors perquè darrere d’aquest llibre hi ha, com diria l’autora, «aquesta tasca de descobrir o redescobrir i sobretot llegir i rellegir les precedents» Una tasca que «és un acte de justícia» i un llibre que és alhora un document literari i històric, de recerca i creació d’identitat.

Compartir el artículo

stats