El panorama exterior no ajuda últimament a res. A Andalusia guanya les eleccions el Partit Popular. I a sobre, això ha de significar una bona notícia perquè el consol és que la majoria és tan gran que no necessita a Vox. A València dimiteix Mònica Oltra, però el nom o la fotografia de l’home pel qual ha dimitit, no apareixen publicats enlloc. A Nicaragua el règim de Daniel Ortega ordena la dissolució de l’Acadèmia de la Llengua Nicaragüenca, que compta amb noms tan flamants com el de Gioconda Belli. Als Estats Units es confirma que Trump va intimidar responsables electorals per falsejar els resultats. Tot plegat, la realitat no ajuda gens.
I amb tot això celebrem l’Any Fuster en un moment en què el discurs de l’odi està cada vegada més normalitzat (fins i tot institucionalitzat) i diàriament la dreta s’apropia de paraules com llibertat, un perill del que ja ens havia alertat, fa mig segle, Joan Fuster. Vivim moments en què les idees provisionals i els sentiments contradictoris són, segurament, la millor garantia a llarg termini enmig de les incongruències de cada país. Segurament els Estats Units és el país que continua donant lliçons de tolerància més sorprenents, com el fet que no compta amb una llengua oficial. L’anglès és la seua llengua d’ús, però el fet que no siga oficial desvincula la seua relació amb qualsevol noció que tinga a veure amb temes de nacionalitat. Permet, a diferència del que marca la Constitució Espanyola, ser ciutadà sense saber l’idioma. Amb un desig de preservar la democràcia i la llibertat de les llengües que s’hi parlaven, els seus fundadors rebutjaren l’oficialitat d’un idioma. I és curiós, quan Trump va entrar a la Casa Blanca, una de les primeres accions que va dur a terme va ser treure el castellà de la seua pàgina web.
El panorama, tot plegat, convida a desaparèixer. L’última vegada que ho vaig fer va ser fa tres anys, quan em vaig perdre en un cotxe que feia embogir que em va portar fins al número 280 de Main Street a Amherst, Massachussets, a la casa d’Emily Dickinson, una visita que vaig complementar amb un passeig pel Vassar College, a Poughkeepsie, a pocs kilòmetres de Amherst. Em va costar dies aprendre a escriure sense cap error el nom d’aquesta localitat d’origen indi, que em sonava familiar pel títol d’una de les millors narracions de Carmen Martín Gaite escrita durant la seua estada com a professora visitant. Bishop va escriure un vers que diu: «After great pain, a formal feeling comes». Justament això: després d’un gran dolor, ve un sentiment formal. Adeu.
