Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mary, Bloody Mary

Una setmana feliç

Estic a Madrid. Vaig venir a la reunió del jurat del Premio Nacional de Poesía i he allargat l’estada per tornar a un lloc que em fa feliç, a la Universitat d’Alcalà, on ahir vam inaugurar el cicle de lectures poètiques del curs que comença. I estic contenta perquè s’ha emportat el Premio Nacional una poeta de l’alçada d’Aurora Luque amb Un número finito de veranos; un llibre que recull el pes dels clàssics i la mirada al present, amb el constant compromís amb la bellesa i el llenguatge al que ens té acostumats la seua poesia, on desplega, amb tot el seu esplendor, el bagatge hel·lenístic la poeta, amb una gran riquesa de tons i veus, de temes i formes.

I estic feliç perquè aquest llibre s’incorpora als guardons d’uns premis nacionals que en els darrers anys han reconegut, de forma continuada, poetes com la basca Miren Agur Meabe, la gallega Olga Novo o la mallorquina Antònia Vicens. I mai, en la història d’aquests premis, han estat guardonares, amb continuïtat, quatre dones. I, sobretot (i el més important), amb les seues quatre llengües. I això vol dir que comencem a viure amb normalitat fets que no haurien de ser extraordinaris.

Per acabar-ho d’arrodonir, anit va tindre lloc l’ingrés a l’Acadèmia Nordamericana de la Llengua l’ingrés d’una nova membre numerària: Marta Ana Diz, segurament la persona amb qui més hores he conversat al llarg de la meua vida i que m’ha ensenyat que la poesia és, per damunt de tot, una forma d’estar al món. Així que me’n vaig de Madrid contenta i torne a Oliva feliç, amb el llibre a la maleta d’una altra poeta d’alt voltatge, Teresa Pascual, que acaba de publicar Tot passa baix, i a qui demà acompanyaré presentant-lo a la Fira La Vall dels llibres d’editorials independents a la Valldigna. Una obra que, sense cap mena de dubte, serà un dels llibres important de l’any. Una poeta que, com les altres companyes ja esmentades, la seua maduresa vital i la plenitud creativa ens estan regalant poesia amb majúscules.

La poesia, la literatura en general, és més preguntes que respostes. Tota la poesia de Teresa Pascual és una interrogació al món a través de la veritat i la certesa. I no és, aquest llibre, un llibre de maduresa de l’autora, perquè per a mi, des d’El temps en ordre, -i en van venir uns quants després-, ja va iniciar aquest camí de plenitud. Però alguna cosa ha canviat en ella en aquest nou llibre. A vegades arriba el moment en el que algú, davant el paper en blanc, agafa el volant, prem l’accelerador i es deixa endur, sense fre, sense restriccions, conduint per les muntanyes rocoses de la sinceritat i del llenguatge.

Compartir el artículo

stats