Galtades institucionals a la literatura en valencià

La veritat és que no sé si patim una confluència astral, un analfabetisme crònic o que alguns polítics i gestors culturals no tenen trellat. El ben cert és que la literatura en valencià no deixa de rebre galtades i menyspreus per part d’algunes institucions i entitats públiques valencianes. Com diu Toni Mollà, l’idioma amaga i simbolitza molts complexos. Complexos de classe, va escriure Rafael Chirbes (Diarios. A ratos perdidos 3 y 4. Anagrama, 2022), i contra la classe mitjana valenciana submisa i acomplexada ja va tirar amb fona Eduard Escalante (Teatre original complet. Volum I-II. Institució Alfons el Magnànim, 1995). I ací continuem instal·lats en la coentor amb alguns polítics valencians pegant-se galtades per fer de Baltasara en el nou muntatge de Tres forasters de Madrid.

El mes passat la Diputació d’Alacant va intentar reduir a una simple foto al despatx de la vicepresidenta de la institució, Julia Parras (Ciudadanos), el lliurament del Premi Enric Valor de Novel·la, que enguany ha guanyat Jovi Lozano-Seser amb Després de maig, abans de l’estiu (Bromera, 2022). L’autor es va negar a assistir per considerar que es vulnerava el premi, la literatura en valencià i el nom d’Enric Valor. À Punt ha publicat la seua agenda institucional 2023 amb la qual ha volgut retre homenatge a la paraula amb citacions d’escriptores i escriptors valencians. Dels 12 triats només un, Joan Fuster, és un escriptor en valencià; la resta -Alice Kellen, Elisa Ferrer, Laura Gallego, Carmen Amoraga, Carlos Marzal, Paula Bonet, Alberto Torres, Elisabet Benavent, Máximo Huerta- són escriptores i escriptors merescudament reconeguts per les seues obres en castellà. El Consell de la Ciutadania ha enviat una carta de protesta a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per minoritzat la literatura en valencià i ha instat la cadena pública a treballar un pla d’actuació per a promocionar-la.

El Palau de les Arts -el patronat està presidit pel President de la GV- i la regidoria d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, que lidera Maite Ibañez (PSOE), han organitzat el cicle Fronteras -la semàntica aguanta fins i tot les declaracions dels organitzadors. Vid. Levante-EMV, dissabte 21 de gener de 2023-. Es tracta d’un cafè literari en el qual dialogaran reconegudíssim escriptors i músics, alguns d’ells valencians que utilitzen el castellà com a llengua d’expressió artística. No estic en contra, ni molt menys, dels escriptors en castellà, però donades les circumstàncies del PV es podria haver inclòs alguna escriptora o escriptor en valencià, que en tenim d’importants, reconeguts internacionalment i amb obres reeixides. El mateix passa amb els músics. Una vegada més hem de recordar – és trist recordar-ho als polítics i gestors- que al PV en tenim una llengua pròpia cooficial, una literatura reconeguda escrita en aquesta llengua, uns drets lingüístics -des de 2017 la GV té una oficina de Drets Lingüístic-, i un Estatut, a més del que diu l’article 3 de la Constitució Espanyola. Com diu Terry Eagleton, cap cultura no és superior o inferior com a tal ni té el dret d’actuar agressivament o d’expandir-se a costa d’altres cultures (Cultura, Taurus, 2017). Si exigim la paritat entre homes i dones, al PV també hem d’exigir la paritat lingüística i literària, com a mínim. Queda dit.

Suscríbete para seguir leyendo