Història de la vida

En un conte d’Stanislaw Lem uns viatgers de l’espai que han travessat sistemes de totes les classes arriben a un planeta estèril, sense ni tan sols formes elementals de vida. Buiden allí el compartiment que acumula les despulles orgàniques. Els cosmonautes descarten fer una exploració a fons, però, a les seues espatlles, les erugues de la vida comencen a remoure el prometedor femer. No tardaran en convertir-se en papallones: aquell planeta és la Terra.

El llibre del catedràtic de Bioquímica Juli Peretó Un planeta creatiu, a la manera del conte que encapçala aquest article, és molt més que un manual universitari o una història de la bioquímica i dels pantans d’una terra anòxica. També es el testimoni múltiple de l’obstinada biodiversitat que s’expressa després de cada commoció o desastre, inclosos els asteroides de seixanta quilòmetres de diàmetre, un matador molt eficient, però no definitiu, en l’evolució potser no n’hi ha res de definitiu.

Un llibre, un planeta: per a expressar una diversitat de vida aclaparadora fins i tot a les xemeneies hipertèrmiques submarines. O al riu Tinto, on els microorganismes no sols han aprés a defensar-se del metalls pesants o dels compostos d’arsènic sinó que necessiten a uns i altres per a completar el seu propi metabolisme. Com diu la cançó country el que és verí per a uns, és aliment per a altres.

Els asteroides i cometes son considerats inclús pels alguns professionals de la química de sistemes i de la cosmologia el possible interruptor que decidiria el pas a les formes vives. És la panespèrmia, que d’altres consideren un ajornament de les possibles respostes a la pregunta Què es la vida? Perquè ací no i allà sí?

Primer caldria atendre a la química de sistemes, el primer esglaó evolutiu, perquè en la quimera de fabricar vida artificial –gesta o amenaça que Peretó considera una realitat a l’abast del temps humà–, més que conèixer minuciosament els components de la cèl·lula, és saber com treballen i evolucionen junts.

Acompanyats de Lynn Margulis, Krisnamurthy, Stanley Miller, Antonio Lazcano, Alesandr Oparin i d’altres veus admirables, desfilen en Un planeta creatiu tota mena de personatges curiosos i seductors, jesuïtes inclosos. Peretó fa realitat el somni privatiu de qualsevol autor: atrapar als lectors i, en una èpica de bata blanca i tubs d’assaig, atreure’ls amb la deferència de l’humor i l’estil, l’escola de Stephen Jay Gould i Carl Sagan.

Suscríbete para seguir leyendo