Polifonia de Nova York

Igual que Manhattan Transfer és una metàfora del fracàs, individual i col·lectiu; Aura en Manhattan aborda l’eterna discussió de la culpabilitat, des d’una òptica semblant a la de Woody Allen precisament en la seua pel·lícula Manhattan, on la intenció de novaiorqués era ocupar-se de les preocupacions de la gent contemporània enlluernada pel consumisme, mentre amaga el passat i les ambicions del present. Colomer ho fa, a més, des d’una posició de coneixedor omnipresent de l’illa més important del planeta, i la contraposa en el mateix pla amb l’illot de la cala secreta d’en Caló a Xàbia. Un tràveling agosarat del qual, amb tot, ix benparat.

Aura en Manhattan esdevé una classe de cultura cosmopolita amb un tast de localisme universal en la llengua de Sorolla, Blasco Ibáñez i Guastavino, on Colomer es gradua amb nota després de la sorprenent L’últim dels valencians (Drassana, 2019), un llibre que no ha passat inadvertit entre els lectors més exquisits. En circumstàncies normals, l’escriptor hauria de ser un referent de la nostra indústria cultural, un binomi impossible no per causes sobrevingudes, més bé per l’existent cretinisme col·lectiu del nostre sector lletraferit (dic sobre els culturetes nihilistes, en absolut dels implicats en el nom del memorable col·lectiu, per evitar noves suspicàcies).

Construïda en quatre recorreguts imprescindibles, més una introducció i arribada necessària, la novel·la és un passeig apassionat pel districte més conegut de Nova York, així com dels seus espais més secrets; on el protagonista, un valencià fugit a la Gran Ciutat aprofita la visita de la filla d’una antiga amiga per mostrar tot el seu repertori d’un gran cicerone de Manhattan. Només per això paga la pena, ja que arriba a ser una guia capital de Nova York, de la seua història, literatura, arquitectura, urbanisme, museus, restaurants, clubs de jazz i personatges il·lustres, començant pel trio dels seus compatriotes esmentats, on incorpora als artistes valencians vius més universals: el casualment resident a Nova York, Manolo Valdés i de passada a Santiago Calatrava; així com els veïns (García Lorca, Julio Camba o Muñoz Molina), a més dels marcats per sempre amb la samarreta de Nova York com Woody Allen, King Kong, Superman, Batman, Rockefeller, Rita Hayworth, Andy Warhol, E.B. White o Paul Auster.

Els dies que ensenya la capital del món a Aura, la jove de 19 anys que arriba per primera vegada, aprofita per a mostrar el que és obligatori, i també les històries dels hotels, com el Carlyle, on Kennedy i Marilyn van passar l’última nit junts, i on Allen toca encara alguns dilluns el clarinet amb la banda de jazz d’Eddy Davis. A més dels episodis que han marcat els seus carrers, com la històrica desfilada de Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins després de l’arribada a la Lluna en la missió Apollo 11. Els herois infantils de Lluís, el protagonista.

La mateixa lluna que a sis mil quilòmetres de distància de la famosa Cinquena va marcar la seua primera joventut en aquella nit de final d’estiu a Xàbia, i que al final de la història desvela l’autèntic nus gordià de la novel·la. Una tragèdia molt de la Marina que retrata a la perfecció a la burgesia valenciana dels setanta, que ben bé podria ser l’actual perquè continua sense evolucionar. Tota una declaració confidencial en un espectacular sopar a la lluna de la mítica terrassa del Cecconi’s Jumbo del Brooklyn Bridge Park, amb panoràmica al paradís de qualsevol urbanita que s’aprecie, i després de l’espantada de la dona (Margaret, nord-americana, liberal i de família demòcrata), per evidents cels de la magnífica parella que fan el seu marit madur i la jove, més guapa que la recordada mare de la qual va fugir fa trenta anys, perquè com escriu Colomer «la felicitat és una mitjana de moltíssimes coses menudes que solen oblidar».

Sobra l’últim capítol, innecessari i desentonant del gran final descrit a ‘Un sopar en Brooklyin’, perquè es nota en excés que Colomer aboca escrits d’actualitat posterior a l’escriptura de la novel·la, i que els seus editors (és un art saber tallar) havien d’haver deixat fora. Amb tot Aura en Manhattan és un magnífic text contemporani dels que no anem sobrats en la nostra literatura, una novel·la exquisida i culta.

Suscríbete para seguir leyendo