McKenzie Wark i la literatura trans

Fa unes setmanes, Ginés S. Cutillas va tornar a València per a presentar-nos el seu últim treball, El ensayo-ficción. Aquest escriptor valencià resident a Madrid, tot i que és el director de la revista Quimera, professor de l’Escuela de Escritores i un reputat narrador, és prou desconegut a la seua terra. Coses injustes que passen a sovint al nostre petit indret cultural de fort corporativisme rucà.

En aquest llibre, Cutillas analitza una nova manera de relatar que emplena al mateix temps els espais especulatius de l’assaig i els buits ficcionables de l’autoficció. Mentre que en aquesta última, l’escriptor barreja la ficció amb elements biogràfics, en l’assaig-ficció l’autor tria un tema relacionat amb la seua vida personal per a composar una autoteoria a partir de la pròpia experiència, plantejant-se preguntes i conjectures a les quals intenta respondre’s sense deixar d’opinar subjectivament i apareixent a la vegada com a personatge. Una forma híbrida de narrar que és conreada per autors com Javier Cercas, Remedios Zafra o Pau Luque, només per citar alguns de casa nostra, però la nòmina podria ser molt llarga.

Mentre Cutillas passava per València per a parlar-nos del assaig-ficció, McKenzie Wark arribava al nostre país per a presentar la seua última obra: Amor y dinero, sexo y muerte (Caja Negra, 2025). Aquesta acadèmica i investigadora australiana seguidora de la Internacional Situacionista i especialitzada en els canvis socials i culturals produïts per les noves tecnologies és actualment professora d’Estudis Culturals i Mitjans de Comunicació a la Lang College de la New School for Social Research de Nova York.

Fa temps que llig Wark i confesse la meua fascinació pel seu compromís ideològic. El primer llibre seu que vaig llegir fou El capitalisme ha muerto (Holobiante, 2021), on ens avisava dels perills del nou mode de producció basat en la generació i l’ús de la informació -el que fan Google, Amazon o Apple- i com aquest crea noves classes socials i, per tant, nous conflictes. Una realitat que ja tenim ací. Aquest nou mode de producció està basat en el binomi hacker-vectorialista, amb tota la seua càrrega semàntica. Mentre el hacker controla la informació i té grans coneixements dels sistemes informàtics, el vectoralista domina els mitjans de producció i les infraestructures digitals, les patents, les marques i els drets de propietat en els quals es recolzen les cadenes de valor de les empreses, a més de vigilar i intervindré els processos socials. Poca broma, sobretot en aquest temps d’extrema dreta i trumpisme discursiu que vivim amb el control de les xarxes socials en mans de personatges com Elon Musk i Mark Zuckerberg.

En 2017, amb 56 anys, Wark va iniciar el procés de la seua transició de gènere, convertint-se aleshores en una referència internacional del pensament i la literatura trans amb la que va donar un nou sentit al seu ideari situacionista. Resulta significatiu com aquesta autora, amb la seua transició, va canviar la forma de narrar per abraçar l’assaig-ficció, en el sentit que ens explica Cutillas. Però l’australiana no és un exemple aïllat. També han fos trans i l’assaig-ficció Paul B. Preciado a Dysphoria mundi (Anagrama, 2022) Cecilia Gentili a Faltas (Caja Negra, 2024), inclús podem trobar certes reminiscències amb l’ús del jo que fa Alana S. Portero a La mala costumbre (Seix Barral, 2023).

Vivian Gornick, tota una mestra de la literatura del jo, ha recomanat en més d’una ocasió utilitzar els propis sentiments per a escriure, però no com un valor autoterapèutic, sinó per a donar forma a la història per damunt de la situació. Wark, Preciado i Portero segueixen les indicacions de l’autora de Vincles ferotges (L’Altra Editorial, 2017) al convertir les seues transicions en objecte d’autoteoria que va més enllà de les taxonomies sexuals, de gènere i racials inventades per la modernitat. Ser trans, diu Preciado, no sols és ser un dissident del sistema sexe-gènere, sinó la multiplicitat del cosmos tancada en un règim epistemològic i polític binari. Al canviar el cos, es capgira l’univers, es crea un nou relat i, conseqüentment, es transforma la forma d’escriptura. Tot és nou i els vells paràmetres ja no serveixen.

Transicionar no només és una mutació sexual, cultural i política, en el cas de Wark, Gentili i Preciado també és una transformació literària, en fons i forma, per a construir un nou discurs a partir de les seues pròpies autoteories per a poder superar les fronteres del patriarcat, el capitalisme i la cultura queer. La literatura trans -també amb tota la seua semàntica- suposa, caiga qui caiga, un canvi de paradigma. Aprendre a superar els límits és una aspiració per a tothom.

Wark s’inicia en l’assaig ficció amb Vaquera invertida (Caja Negra, 2022) una polibiografia o autoetnografia, com també l’han qualificat, però al remat assaig-ficció, que des de la multidisciplinaritat evoca les seues primeres senyals de feminitat de l’autora en els anys 70, els seues intents fallits per ser gai i hetero que el van convertir en un objecte femení artificial en les seues relacions amb els homes i en un subjecte femení duplicat en les seues relacions amb les dones. Una eixida de la masculinitat i una reflexió sobre el jo com un misteri sense resposta que, en cas d’albirar-la, només podria ser a partir de si mateix.

Fa unes setmanes, anys després d’haver transicionat, ens arriba Amor y dinero, sexo y muerte, una continuació de Vaquera invertida. Des d’una mirada ja no cissexual, Wark escriu una sèrie de cartes adreçades a persones reals -la mare, l’ex-esposa, els amants, dones trans racialitzades- i fictícies com la deessa Cibele, per a transformar els seues records i donar-li un nou sentit al passat. Només així podrà comprendre la sua infantessa, les seues relacions sentimentals, les seues lectures i les seues conviccions ideològiques.

En aquest moment que transicionem d’un liberalisme democràtic a un totalitarisme postdemocràtic, necessitem veus com la de Wark que ens alerten del neoliberalisme digital, del poder del capitalisme colonial, patriarcal i extractiu, de les formes de desigualtat i violència econòmica, racial, sexual i de gènere, de la destrucció de la bioesfera i el canvi climàtic. Tal vegada necessiten convertir-nos en subjectes d’assaig-ficció per a fer-nos preguntes sobre nosaltres mateixos i els nostres canvis, cercar respostes i actuar perquè, com diu Preciado, no som simples testimonis del que passa, sinó que som el cos a través del qual la mutació del sistema arriba i s’instal·la. La qüestió ja no és qui som, sinó en què ens hem convertit i en què podem acabar convertir-nos. Us assegure que açò no és cap ximpleria.

Suscríbete para seguir leyendo