Un assassinat a Alcoi?: ‘Després del salt’, de Natàlia Gisbert Abad

Aquest tros de país nostre sembla que té una certa tendència a concentrar els escriptors en algunes localitats. Un exemple evident és Sueca, que en deu tenir el major nombre per metre quadrat. Un altre podria ser Alcoi. El motiu d’aquestes collites humanes, el podem buscar en la qualitat de l’aigua, en la brisa de la mar o el vent de la muntanya, en l’exuberància del paisatge… Crec que les estadístiques diuen que també concentrem bars, que no sé si hi està relacionat però que també podríem considerar. Bromes a banda, deu tenir més aviat a veure amb el manteniment de la llengua i amb l’efervescència cultural. I, per què no, amb la xamba genètica, que deia Vicent Ventura.

En el cas d’Alcoi, per centrar-nos només en narradors contemporanis, tenim, òbviament, Isabel-Clara Simó, però també Jordi Botella, Carles Cortés, Silvestre Vilaplana, Francesc Gisbert, Francesc Bodí —d’Agres, però que fa molts anys que viu i treballa a Alcoi— o Natàlia Gisbert Abad, a qui em sembla que ja podem deixar d’aplicar l’etiqueta, tan profusament usada, de jove promesa. El 2020, amb la seva primera novel·la, Vi i veritat, va guanyar el primer premi de novel·la Isabel-Clara Simó. Amb la segona, que ara us presento, Després del salt, l’Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant el 2023. Dues novel·les editades: dos premis literaris. No està gens malament, tot i que sé que els premis no són necessàriament garantia de qualitat.

En la mateixa línia que Natàlia Gisbert ja explorava i explotava en Vi i veritat, podríem dir que Després del salt també s’adscriu al gènere negre, ara amb una càrrega profunda de thriller psicològic i poca presència policial, per dir-ho d’alguna manera. Júlia Pastor retorna a Alcoi des de Barcelona, on fa un temps que viu gairebé fugint dels seus fantasmes, per soterrar la seva germana gran i donar suport a sa mare i son pare. Sofia Pastor, una prestigiosa psicòloga de trenta-set anys casada amb un psiquiatre també molt respectat, ha caigut des del Salt d’Alcoi i les proves forenses conclouen que s’ha tractat d’un suïcidi. Malgrat això, el dia mateix del soterrament una desconeguda s’acosta a Júlia per ensenyar-li una fotografia que demostra que Sofia no estava sola en el moment de precipitar-se.

A partir d’aquesta informació, Júlia, que massa sovint es refugia en l’alcohol, emprèn una mena d’investigació solitària i perillosa, quasi detectivesca, per a la qual no està gaire preparada, que la farà lluitar no sols contra els obstacles que s’hi anirà trobant, sinó també contra el seu obscur passat. A partir d’un primer capítol introductori, Gisbert basteix la narració amb trenta capítols identificats amb noms de dona, Sofia, Júlia i Raquel —el domini dels personatges femenins és més que evident—: els capítols de Júlia, redactats en primera persona; els altres, en tercera, un canvi de registre molt ben treballat que resulta interessantíssim.

Com a bona novel·la d’intriga, Natàlia Gisbert aconsegueix que el lector estigui en tensió contínua, que vulgui saber què passarà en les pàgines següents, quins secrets amaguen els personatges. Per exemple, tindreu el repte de descobrir qui és Raquel. Tota la novel·la està muntada, evidentment, al voltant del salt de Sofia però amb anades i vingudes temporals i amb girs de la trama força sorprenents, com cal en un thriller de qualitat.

En l’apartat de peròs, no em puc estar d’apuntar que Natàlia Gisbert tendeix a no poder obviar que és psicòloga i metgessa. El que, de ben segur, és un avantatge per a crear uns personatges i una trama convincents resulta excessiu quan fa que alguns parlin amb una terminologia mèdica que, per la seva formació, no haurien de conèixer o, si més no, no haurien de fer servir en determinats contextos. De tant en tant, a més a més, també aniria bé deixar que el lector arribés a les seves pròpies conclusions. Al capdavall, detalls insignificants que una tasca més atenta d’edició hauria de corregir i que estic del tot segur que Natàlia Gisbert anirà polint en la seva producció futura. Una producció que espero que ens arribi ben aviat.

Suscríbete para seguir leyendo