La ciutat dibuixada de Manuel Sanchis Guarner

Crec que el primer llibre que vaig llegir amb voluntat analítica real va ser La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner. Era el 1985 i jo cursava tercer de BUP. El professor que teníem a l’Institut Josep de Ribera de Xàtiva, Jeremies Barberà, ens va fer llegir el llibre de Sanchis i jo em vaig fer un fotimer de fitxes de cartolina, d’aquelles ratllades en format 125 × 75 mm. Encara les conservo en un sobre, també de cartolina, que jo mateix vaig elaborar, al costat del llibre, completament subratllat i anotat, i de tant en tant em fa gràcia mirar la lletreta que tenia aquell adolescent que vaig ser. Barberà també ens va fer llegir Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. Segurament, Sanchis Guarner, Fuster i Barberà em van encaminar cap a la Filologia.

Uns anys més tard, concretament el 14 de març de 1990 —llavors encara signava i datava els llibres—, quan la meva situació econòmica em permetia comprar-ne de més cars, vaig adquirir La ciutat de València. Síntesi d’història i geografia urbana. És una cinquena edició, patrocinada per l’Ajuntament de València, amb Ricard Pérez Casado d’alcalde. I encara més tard, en llibreria de vell, en vaig aconseguir una primera edició, la de 1972, dedicada: «Per al meu bon amic […], fill amorós de València i servidor del seu esperit amb el goig de coincidir en la il·lusió, M. Sanchis Guarner». He omès el nom de la persona a qui Sanchis dedica el llibre perquè em sembla que als hereus no els farà gràcia que reveli que han decidit desfer-se d’un exemplar tan valuós.

Durant anys, l’única manera d’aconseguir aquesta obra magna de Sanchis Guarner era acudint a les llibreries de vell. Tanmateix, el 2007, sota la coordinació d’Antoni Ferrando, s’inicia la publicació de l’obra completa de Sanchis Guarner i el primer volum és, precisament, La ciutat de València, amb el text revistat per Vicenç Maria Rosselló, catedràtic de Geografia de la Universitat de València i amic de Sanchis. És, però, una edició sense les il·lustracions que acompanyaven totes les anteriors.

Ja el 2022, per commemorar els cinquanta anys del naixement del llibre, la Universitat de València va organitzar l’exposició València, 1972. Cap a la ciutat monstre, comissionada per Josep Vicent Boira, que esdevé, en certa manera, el germen del llibre que acaba de publicar la Universitat de València i que és el que us volia presentar. En la preparació de l’exposició, el professor Boira va consultar els materials associats al procés d’edició del llibre el 1972 que es conserven al Fons Sanchis Guarner de la Biblioteca Central Pedro Ibarra d’Elx i els dos volums del manuscrit original de l’Arxiu Manuel Sanchis Guarner de la Biblioteca Valenciana, en què no sols hi ha el text sinó una proposta de maquetació on els espais que havien d’ocupar les fotografies estan il·lustrats amb dibuixos de la mà del filòleg. Amb això, Sanchis es mostra com un molt bon editor i tipògraf i, especialment, com un dibuixant molt ben dotat. Són uns dibuixos àgils, fets amb traços simples, però que demostren una capacitat artística inusual en algú que no s’hi va dedicar —tot i que sembla que de jove sí que en va tenir voluntat.

Per a mi, aquests dibuixos, uns cents trenta, són el millor de la nova edició de La ciutat de València. Síntesi d’història i geografia urbana que ens ofereixen les Publicacions de la Universitat de València. Són el millor per la novetat que representen, però, a més a més, ens arriben amb el text fixat per Rosselló que l’editorial Tres i Quatre ha cedit, en una edició exquisida que inclou noves fotografies a color de llocs de València per a substituir moltes de les que inicialment tenien poca qualitat i amb un treball de tractament digital acuradíssim d’imatges de l’edició original. Tot plegat presentat amb una magnífica introducció de Josep Vicent Boira que ens explica la vida d’un llibre que, al costat de les guies de Joan Fuster i Josep Pla, potser també les de Joan F. Mira, hauria de formar part de la biblioteca de tots els ciutadans del país.