Ventura: després de cent anys

Dijous passat, com ho explica en aquestes pàgines Rafael Roca Ricart, se celebrà a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, un acte organitzat per ell i pel també professor Nel·lo Pellisser, sobre cinc llibres apareguts amb motiu del centenari de Vicent Ventura Beltran (Castelló de la Plana 1924-València 1998).

Ventura fou un personatge capital per al País Valencià de la segona part del segle XX, sobretot pel que fa a la modernització dels coneixements sobre l’economia del territori i a la democratització política des de temps del franquisme. Participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Munic (1962) i fou represaliat; col·laborà en la fundació de Comissions Obreres a València (1966) i fou empresonat; fundà el primer Partit Socialista del País Valencià; fou redactor o col·laborador en nombrosos mitjans de premsa; electe com a diputat al Parlament Europeu (1989)...

Amb aquest motiu, institucions i persones impulsaren el 2024 activitats que el reivindicaven, identificades amb una imatge de Dani Nebot, que retrata plenament el personatge.

Anna Aguilar Ventura, Alfons Cervera, Vicent Pitarch i jo mateix llançàrem el projecte el 2023, per a l’any següent. La commemoració es concretà en conferències i taules redones, presentacions de llibres i edicions. Parlàrem sobre Ventura, entre d’altres, Adolf Beltran, a la mateixa facultat i a l’Espai Joan Fuster de Sueca, i jo, al Col·legi Major Rector Peset, presentant un llibre publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La Universitat de València, a través de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, realitzà durant el 2024 un cicle en què participaren Rosa Solbes, Emilia Bolinches, Josep M. Soriano Bessó, Alfons Cervera, Vicent Garcés, Carles Dolç, Ernest Garcia, Consol Castillo, Vicent Soler, Vicent Pitarch, Adela Costa, Edelmir Galdón, Joan Ramon Peris, Pere Beneyto, Joan Blanco, Violeta Tena, Rosa Brines, Nel·lo Pellisser i jo mateix.

Al setembre del 2024, la Fundació Raimon i Annalisa feu a Xàtiva la taula redona ‘Vicent Ventura, l’home i el polític’, amb la intervenció de Raimon, Antoni Espasa i Vicent Soler.

Al juny de 1925, la Universitat Jaume I concedí a Ventura a títol pòstum una distinció extraordinària pel seu compromís lingüístic. El mateix mes, Comissions Obreres del País Valencià, organitzà un col·loqui a l’Escola de Formació de Persones Adultes; intervingueren Immaculada Cerdà i l’autor de Vicent Ventura, una vida per la llibertat. Immaculada Cerdà i Lluís Vallés Peris participaren en una iniciativa semblant, entorn del llibre publicat per l’AVL, a La Rambleta, de València, organitzada per l’Associació Veïnal del Barri de Sant Marcel·lí.

Una part important de la commemoració van ser els articles i llibres relacionats amb Ventura.

La revista Saó, a la qual havia estat sempre lligat l’homenatjat, publicà un quadern monogràfic amb escrits de Soriano Bessó, Albert Sánchez Pantoja, Vicent Pitarch, Eugènia Iborra Posadas, Fernando Arias i J. M. Bausset. La coberta era de Daniel Olmo.

Durant l’any, aparegueren articles en diversos mitjans —Mediterráneo, Levante-EMV, El País, eldiario.es, L’Estel, El Ciervo, Canfali...— d’Antoni Gómez, V. Pitarch, F. Bayarri, Antoni Espasa, V. Soler, Rafael Roca, Josep M. San Abdón, Lluís Vallés Peris, Josep Palomero i d’altres.

L’UJI reedità, amb coberta d’Amat Bellés, El País Valencià, que Ventura havia tret per primera vegada el 1978. Se’n feu la presentació a principis del 2025.

La Institució Alfons el Magnànim va traure a la llum un inèdit de Ventura, amb el títol factici L’ofici que em furtaren. La Transició amb ulls de periodista. El prologava el periodista i novel·lista Francesc Bayarri.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua edità Vicent Ventura, una vida per la llibertat. Preparat per mi, es clou amb una «Relació d’articles periodístics del fons documental de Vicent Ventura dipositats a la Biblioteca Valenciana», elaborada per Magda Pellicer i Nel·lo Pellisser. En efecte, Anna Aguilar Ventura, neboda i hereva del periodista i polític, donà el 2024 a la Biblioteca Valenciana Nicolau-Primitiu l’arxiu de l’oncle. Es tracta d’un fons documental, ara en procés de catalogació, que serà una de les bases d’una biografia de Ventura en què treballe.

Afers va publicar Paraules d’un demòcrata. Entrevistes, 1960-1983, a cura d’Adolf Beltran. La Universitat d’Alacant publicà Vicent Ventura. Periodisme a contracorrent, extensa antologia d’articles de Ventura, preparada per Nel·lo Pellisser.

Ara es prepara una exposició itinerant que presentarà la trajectòria i l’obra de Vicent Ventura amb imatges i textos divulgatius.

En aquestes actuacions han estat fonamentals la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, amb les vicerectores Catalina Iliescu, Carmen Lázaro i Ester Alba, el Centre de Documentació Joan Fuster i altres organismes, a més de les generoses intervencions o aportacions de les famílies Ventura, Orbea, Bausset, Marco, García Richart i La Roca, familiars o descendents de grans amics de Ventura, i de Jordi Amat, Toni Paricio, Dolors Bramon, Ferran Archilés, Josep M. Perea, Josep-Antoni Ybarra, Josep Forcadell, Carme Pinyana, Vicent Olmos, Enric Estrela, Agustí Colomer, Santi Vallés i d’altres que ara, lamentablement, no soc capaç de recordar. Al capdavall soc només, com deia Ventura d’ell mateix a partir d’un moment, «un senyor particular».

Suscríbete para seguir leyendo