Prositució 2.0, adolescents i llibres

El passat mes de maig es van lliurar a Madrid els Premis de la Fundació SM de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ), un dels més importants del nostre país en la seua modalitat. En aquesta ocasió, el Premi Gran Angular va recaure en l’escriptora Alba Quintas Garciandia per la novel·la La cuarta vida de Blanca Cuervo. Possiblement, aquest lliurament hauria passat desapercebut si no hagués sigut per les paraules de la reina Letizia, que va presidir l’acte. En la seua intervenció, va fer un al·legat de la lectura i es va detenir en l’obra de Quintas –inclús va llegir un fragment – per expressar la seua preocupació per l’impacte negatiu que les plataformes digitals de contingut sexual poden tenir en els adolescents. El discurs de la reina es va fer viral.

La cuarta vida de Blanca Cuervo narra la desaparició d’una jove que cau al parany de la prostitució 2.0 davant de la dificultat d’accedir a un altre tipus de treball en un barri obrer i perifèric: un toc d’atenció sobre l’atur juvenil, les classes treballadores i el consumisme que sovint passem per alt. L’autora s’acosta a les relacions tòxiques, al masclisme, a la falta de futur i als diners fàcils en un thriller que pot interessar a qualsevol lector, no necessàriament adolescent.

La novel·la de Quintas demostra que la LIJ no és un gènere subsidiari, per molt que un sector de la crítica continue considerant-la, apriorísticament, un gènere menor. Una vegada més, des de Posdata en abril, repetim que no hi ha gèneres menors ni majors, només llibres bons, mediocres i roïns. És cert que la LIJ requereix una tècnica especial que no tots els autors saben resoldre, però per raons complexes —el parany pedagògic, l’estratègia comercial escolar, la confusió de senzillesa amb ximpleria i, sobretot, l’adultcentrisme literari— encara arrossega l’estigma del subgènere.

Les consideracions que hem fet per a Alba Quintas les poden aplicar al valencià Joan Carles Ventura. La seua novel·la Realitat viral, guanyadora del Premi Carme Miquel de Narrativa Juvenil 2025 dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira i publicada per Edicions Bromera, també aborda les xarxes socials, l’explotació sexual dels adolescents i les relacions tòxiques de les quals és tan difícil fugir. Ventura ha bastit una història trepidant d’exploradors urbans, streamers i experts en Internet que captiva des de la primera pàgina.

Segons un informe del Ministeri d’Igualtat, més del 60 % dels joves del nostre entorn han començat a consumir pornografia a les xarxes amb només 10 anys, i alguns ho fan de manera freqüent (almenys una vegada a la setmana) des del telèfon mòbil. Els xics en consumeixen el doble que les xiques (81,6 % davant del 40,4 %) i la meitat dels consumidors reconeixen que tenen problemes de convivència per l’addicció que els genera. Segons Save the Children, organització pionera en aquests estudis, l’edat d’inici és cada vegada més baixa perquè, en moltes ocasions, el porno és l’única font d’educació sexual de què disposen. Aquesta i altres entitats mostren una gran preocupació pels efectes negatius que aquest consum té en els adolescents, com ara la pèrdua de referents, la visió distorsionada de les relacions afectivosexuals, la cosificació i la normalització de la violència sexual.

El problema s’agreuja encara més quan descobrim que 4 de cada 10 joves —continue amb les dades de Save the Children— reconeixen haver accedit a plataformes digitals on es ven contingut sexual, i un 2,5 % afirma haver pujat vídeos o fotos seues a canvi de regals o diners. El 14,4 % dels entrevistats afirma conèixer adolescents que ho fan, la qual cosa significa que 1 de cada 7 joves està en contacte amb una víctima d’explotació i que 1 de cada 40 ha viscut una experiència d’explotació sexual digital abans dels 18 anys. Anualment, la Internet Watch Foundation elabora més de 450.000 informes sobre pàgines que allotgen material d’abús sexual infantil i juvenil. El 91 % d’aquest material és autoproduït pels mateixos menors amb els seus telèfons, en molts casos coaccionats per tècniques de sextorsió. Aquesta organització també alerta sobre el creixement desmesurat d’imatges generades per IA que representen abusos hiperrealistes.

Davant d’aquesta situació, calen mesures urgents contra el grooming (assetjament digital) i el deepfake (trucatge d’imatges amb IA) a menors; cal un major control parental en l’accés a la xarxa; cal regular els mòbils a les escoles i a l’entorn familiar; cal denunciar les plataformes que delinqueixen i exigir-les més control; cal denunciar la sextorsió. Accedir a la prostitució 2.0 és tan fàcil com disposar d’un DNI i una targeta de crèdit. Molts menors saben com vulnerar els controls i accedeixen amb les dades falsificades o amb documents d’altres persones del seu entorn. Al Congrés dels Diputats, hi ha en tramitació parlamentària un Projecte de Llei Orgànica per a la protecció dels menors en entorns digitals, promogut pel PSOE i Sumar, que s’hauria d’aprovar enguany, però és possible que es retarde. Aquestes mesures són molt necessàries, però, sobretot, cal educació en tots els aspectes. És fonamental i, com a societat, tenim molt a fer. Tot ho deixem en mans de la governança i oblidem la formació i els objectius. Hem abandonat molt els joves, i són el futur.

Cal valorar molt positivament les novel·les juvenils de Quintas i Ventura, sobretot perquè aborden i denuncien un tema que és pràcticament inexistent en la literatura d’adults (només conec les obres de Mabel Lozano, Isaac Rosa, Susana Martín Gijón i Irvine Welsh). D’un temps ençà, gran part dels autors estan més pendent de la seua autoficció —o autoflagel·lació— que d’analitzar i intentar canviar la realitat social que els envolta. Són coses del temps que vivim on, com diu la filòsofa Donatella Di Cesare, els poders fàctics, el control digital, la falta d’objectius col·lectius i el replegament identitari -subjectiu, narcisista i excloent- estan erosionant la democràcia. Açò no és cap ficció. Ni autoficció.

Suscríbete para seguir leyendo