La Constitució de 1978 va arribar a Sueca de la mà d'un procés de mecanització en el camp que va deixar a desenes de famílies sense feina i amb poques alternatives de treball. La capital de la Ribera Baixa és una ciutat eminentment arrossera i el conreu d'aquesta gramínea sempre havia requerit de molta mà d'obra, que s'incrementava en els dies de plantar i en la sega. L'entrada de maquinària i els productes fitosanitaris van reduir eixa necessitat de jornalers. L'alternativa estava en la indústria, també colpejada per la crisi de 1991. Sense un polígon industrial en condicions, pocs empresaris es fixaren en Sueca per a instal·lar-se. Açò va dur a la construcció d'un polígon que s'acabà entre finals del segle passat i primers de l'actual. Tot i això l'expansió industrial es resisteix malgrat l'existència de mà d'obra. Bàsicament ha estat la construcció, amb ampliació urbana de la ciutat, i sobretot, l'expansió de les zones d'estiueig a la costa municipal, qui va traure les castanyes del foc a la majoria d'aquests jornalers. El treball de les successives corporacions municipals ha permés millorar de manera molt significativa els serveis municipals i millorar les infraestructures públiques. Entre les iniciatives més destacades dels últims quaranta anys figura la construcció de la variant que ha minvat el trànsit de la N-332 que partia per la meitat el municipi, la construcció de la piscina municipal o la transformació del domicili de Joan Fuster i de la casa contigua en un gran contenidor cultural.