30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La caiguda de la natalitat a la Ribera Alta

La caiguda de la natalitat a la Ribera Alta

La caiguda de la natalitat a la Ribera Alta

a població occidental envellix en un procés que és clarament visible també a la nostra comarca. Una tendència que planteja no pocs reptes de cara al futur i que no hem de desatendre. I la dura crisi en la que encara naveguem ha acabat d'acusar esta preocupant realitat. Tant és així, per citar alguns eixemples, que a la localitat d'Alzira la població de cero a quatre anys ha passat en tres anys de 2.386 persones a 2.324 en una tendència contraria a la que viu la població major de 65 anys, que ha augmentat de 7.238 a 7.474 persones en el mateix període, segons indiquen les xifres oficials del Instituto Nacional de Estadística (INE).

En línies generals, la població total dels principals pobles de La Ribera Alta ha caigut en estos últims tres anys, amb alguna excepció. Esta tendència és conseqüència de diversos factors, entre ells l'emigració de la població a altres zones i/o països per a treballar. Però també reflexa clarament la caiguda de la natalitat. A la província de Valencia la xifra de naixements ha patit una brusca caiguda des de 2011.

En aquell any, varen nàixer 26.085 xiquets i xiquetes, mentre que només dos anys després, es a dir en 2013, esta xifra es situa en 22.874. L'any passat varen nàixer a la província de Valencia quasi 6.000 bebés menys que en 2007.

En este context la reproducció assistida pot jugar un paper important. Les dones retarden cada dia més l'edat en la que decideixen ser mares. Els motius són diversos: la falta de recursos, la inestabilitat laboral o la falta d'una parella estable són algunes de les explicacions més repetides. També la convicció de que per a ser mare sempre s'està a temps dins d'uns plaços. La realitat és que l'edat mitjana a la que les dones de la Comunitat Valenciana tenen el primer fill no deixa de créixer i ja es situa en 31,5 anys (en 2008 era de 30,6).

A més a més, a Instituto FIVIR hem detectat, per eixemple, que la xifra de dones sense parella ha augmentat un 30% i que este col·lectiu té una edat superior a la de la resta de dones que recorren a la medicina reproductiva. I a més edat, és també més habitual tindre problemes per a aconseguir un embaràs, ja que la natalitat cau a partir dels 35 anys, en el cas de les dones, i de forma molt més acusada des dels 40. Tampoc deu perdre's de vista que l'edat també redueix la fertilitat masculina, contràriament a la creença popular. Molts dels obstacles es poden salvar a la medicina reproductiva, una de les especialitats mèdiques que més ha avançat en les últimes dècades. A més a més, és una disciplina mèdica que es vista cada dia amb més normalitat, cada volta més allunyada del tabú que la envoltava no fa tants anys. Entre un 10% i un 15% de la població espanyola es troba amb dificultats per tindre fills quan es decideix a donar el pas, segons les estimacions de la medicina reproductiva. L'esterilitat i la infertilitat no són, per tant, problemes que afecten només a uns pocs.

Una població envellida és també una població que precisa de més atencions sociosanitàries i la societat les deu d'oferir. Hem de trobar la forma de garantir les necessitats als nostres majors, però això correspon al món de la política. El que a la reproducció assistida pertoca és treballar per a ajudar a tindre fills a aquelles persones que no ho aconsegueixen de forma natural. I es que, com tot el món sap, els bebés ja no venen de París, sinó de la nostra pròpia comarca.

Compartir el artículo

stats