L´equip de govern del Partit Popular de la Pobla Llarga acaba de treure un segon número d'una revista municipal, un butlletí d´informació local, que no és més que un informatiu partidista per a exhibir la figura de Rafael Soler.
El cost està, entre impressió i sou de periodista, per uns 1.000 euros per exemplar, euros de tots els veïns i veïnes de la localitat. Ara que sols Rus aposta per Soler i ha perdut el sou de la Generalitat, l´alcalde mira al seu poble. Ara, quan falten sis mesos, mentre la Pobla Llarga ha estat per a ell en un segon plànol durant anys.
L´estiu passat, el PP en solitari aprovà ajornar el pagament del deute municipal, deute que supera els 5 milions d'euros, i com vàrem denunciar els socialistes tenia un clar objectiu, preparar la campanya electoral municipal de l´any pròxim amb major liquiditat econòmica.
Fullejant la revista t'adones que sols volen fer pensar als poblatans que les coses van bé, però analitzant la informació escrita veus com estan jugant amb ella burlant-se de tots els poblatans i les poblatanes.
Podria parlar de tots i cadascun dels articles però és interessant centrar-se en l'article que parla de la quantitat d´aturats que, segons el consistori, ha baixat en un 10% en un any, mentre s´eludeix analitzar que qualsevol baixada dels índexs d´atur està molt lluny de ser conseqüència de la política de Soler.
Més aviat, es deu als poblatans que estan veient-se obligats a emigrar i a buscar el seu futur lluny de les seues famílies, a altres àmbits amb més possibilitats, i d´altres, directament a altres països, on les polítiques de l´austericidi no tenen un govern tan partícep a aplicar-les.
A 1 de setembre de 2014, 133 poblatans s´havien vist obligats a emigrar, una xifra que ha crescut un 27% des que governa Rafael Soler, situant-se el punt més àlgid fa dos mesos. És una autèntica fuga de cervells, perquè sempre opten per anar-se´n molts dels més preparats i moltes de les més valentes. El que és segur és que tindran èxit allà on vagen. I, mentrestant, als demés poblatans ens entra vergonya de què algú vullga traure rèdit polític de la desesperació dels nostres veïns i de les nostres veïnes.
