Mentre el Govern d'Espanya i el Consell escampen mitjançant els seus potents aparells propagandístics la fal·làcia de la recuperació, esta setmana a Cullera ens hem topat novament amb la crua realitat que trenca el fals mite de què la dreta gestiona millor l'economia. Malgrat tindre l'ajuntament intervingut pel Ministeri d'Hisenda sota un estricte pla d'ajust que ha comportat la major pujada d'impostos de la democràcia, la intervenció municipal acaba de certificar que el 2014 el consistori va tancar l'any pressupostari amb unes xifres que suposarien el comiat directe i procedent de qualsevol gestor a l'empresa privada.

Macroeconòmicament, l'equip de govern actual arriba a la fi del seu mandat havent fracassat i deixant Cullera completament arruïnada. Sols l'any passat acabàrem amb un dèficit pressupostari de -1,1 milions, un romanent negatiu de tresoreria de -4,2 milions d'euros i un deute amb els bancs que ascendix als 34,6 milions d'euros. Perquè es facen una idea dels recursos econòmics que hem de destinar per a pagar eixa mala gestió, només en interessos del deute els cullerencs hem donat als bancs 5 milions d'euros els darrers anys.

Però en la microeconomia, la que toca vertaderament la butxaca del veí, també han naufragat. Assistim atònits a la insensibilitat d'un govern que no ha posat en marxa cap mesura per tal de pal·liar el problema de l'atur, ni per tal de fer front al creixent índex de pobresa i del nombre de persones en risc d'exclusió social que fa que sols Cáritas atenga al nostre municipi 1.200 veïns.

I per arredonir-ho, el cinisme de la regidora d'Hisenda que va arribar a afirmar al ple d'este dimarts passat que si els veïns pagaren tot els impostos que deuen, els números del 2014 estarien equilibrats. Caldrà recordar-li que a Cullera tenim milers de famílies que passen amb 400 euros al mes. És possible amb eixos ingressos fer front a l'enorme pressió fiscal que suportem al nostre municipi, on fins i tot s'han eliminat tot tipus de bonificacions i facilitats de pagament?

Quan u no impulsa plans d'ocupació, programes d'emergència social per als col·lectius més desafavorits, ni un canvi en el model turístic i productiu per tal de generar riquesa, es troba amb el que ens passa hui: la Cullera derrotada de Sanjuán. Per això cal fer tot el contrari: gestionar bé. Esta mateixa setmana els Socialistes de Cullera hem presentat el nostre projecte de govern per als pròxims anys en un acte multitudinari. Es tracta del projecte més participatiu de la història del municipi en el qual han intervingut directament o indirectament prop de 800 veïns.

I és, si m'ho permeten, a més d'il·lusionant i realista, una vacuna contra la resignació. Il·lusionant perquè planteja un canvi per a l'impuls de coses bàsiques i necessàries, però que tot i que semble mentida este poble no coneix. I realista perquè no ressuscitem la Cullera dels Manhattans i dels projectes faraònics, sinó que apostem per una ciutat centrada en el treball, les polítiques socials i educatives —per no deixar a ningú tirat i garantir un present i un futur en igualtat—, l'impuls d'una indústria turística capdavantera que genere oportunitats de treball, el rescat econòmic de l'ajuntament i l'inici de la modernització de la ciutat.

A la finalització de la presentació, molts dels veïns ens van dir: «Si feu la meitat del que plantegeu, ja n'estarem satisfets». Per tant, no ens calen enquestes. La gent de Cullera sap que cal canviar i va a fer-ho. El sentir és clar: no es resignen a la Cullera de les barbaritats, sinó que volen una Cullera d'oportunitats.