Cada primavera sorgeixen un seguit d´encontres comarcals dels centres d´ensenyament en valencià que omplen carrers i places de festes per la llengua i la identitat valencianes. Són les Trobades de Centres d´Ensenyament en Valencià que organitza la Federació d´Escola Valenciana. En l´actualitat és un fenomen generalitzat a gran part de les comarques valencianes, però en els seus orígens fou un producte netament nascut i fet a la Ribera.
Hui fa una setmana, se celebrava la trentena edició de la Trobada de la Ribera a la població d´Alginet. I abans i després s´hauran celebrat o se celebraran, més d´una quinzena d´altres convocatòries arreu de les comarques valencianes. Però en aquell llunyà 1985, només fou una trobada convocada per Escola Valenciana a Benifaió, la que es va celebrar el 20 d´abril. L´ànima «mater» d´aquella i de moltes trobades fou Josep Chaqués Noverques, un mestre de Benifaió, amb l´ajuda inestimable d´altres mestres, pares, mares i xiquets. Chaqués va presidir la Federació d´Escola Valenciana durant molts anys.
Aquell mateix any, a la Marina es féu una altra trobada d´escoles en valencià al mes de juny; però organitzada per Escola Valenciana, en sentit estricte, aquella de Benifaió fou la primera. Fou la pionera i per tant, l´origen de totes les que han vingut després. A aquella primera van seguir la de Cullera i la d´Almussafes, que fou la tercera de la Ribera i ja va coincidir amb les primeres de l´Horta, la Vall d´Albaida, l´Alcoià, etc. La fórmula era i és ben senzilla: un dia de festa i convivència entre pares, mares, alumnat i professorat fent activitats artístiques, manualitats, música o esport. Amb eixos ingredients l´èxit estava garantit.
Amb l´entrada en vigor de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, l´any 1983, el nombre de centres que adoptaren el valencià com a llengua va anar en augment i paral·lelament el nombre de centres que participaven en les Trobades.
Els premis més multitudinaris
Amb els anys, a la Trobada pròpiament dita anaren sumant-se altres al·licients que feien més gran la transcendència. El 1999 s´iniciava el premi Sambori de literatura en valencià, que durant aquests desset anys ha anat ampliant-se a tots els nivells educatius des de l´educació infantil fins a l´ensenyament universitari, passant per primària, secundària, cicles formatius, formació de persones adultes i per a estudiants de les escoles oficials d´idiomes. Com li agrada de dir a Josep Chaqués, no hi ha al món cap país que porte endavant un concurs literari amb el nombre de participants que té el Sambori.
D´altra banda, el Sambori ha anat, progressivament, ampliant també la zona geogràfica i s´han celebrat sis edicions del Premi Sambori Òmnium per alumnes d´escoles i instituts catalans, de les comarques aragoneses de la Franja o de la Catalunya Nord. I un premi Sambori per a les escoles balears. Els textos guanyadors de cada categoria i de cada comarca es publiquen, a través de la Fundació Sambori, a la col·lecció Arc de Sant Martí.
També s´han inclòs dins la programació de les trobades concerts de música en valencià, sota la denominació genèrica La Gira, que han atret un nombrós públic jove desitjós de poder escoltar els seus grups favorits; i s´han editat diversos discos compactes amb recopilacions de música.
Pel que fa a la incidència de les Trobades de la Ribera en els municipis, les poblacions amfitriones donen als visitants la possibilitat de realitzar visites guiades als monuments i llocs més remarcables del patrimoni local; mentre que els establiments hostalers ofereixen una jornada gastronòmica, en què preparen uns menús especials per als milers d´assistents que decideixen gaudir i quedar-se a dinar.
Les Trobades han esdevingut, després de trenta anys, en un dia de festa per la llengua i per aquells veritables senyals d´identitat dels nostres pobles: llengua, música, esports autòctons, patrimoni, gastronomia. S´han convertit en dies de convivència entre els diversos estaments de l´educació, en una bona oportunitat de vertebració comarcal i en un encontre per reivindicar coses tan bàsiques per al futur comarcal com l´artèria que ens dóna la vida: el Xúquer.
