En poc de temps he gaudit o pense gaudir amb uns actes al voltant de la figura del cantant alzireny Joan Amèric. Aquests actes han reviscolat en mi la il·lusió de poder arribar a viure a un País normal. El primer, la seva actuació a una data tan emblemàtica com el 25 d'abril a la seva ciutat. Hem tingut l'ocasió d'escoltar com deia Raimon, en la nostra maltractada llengua, (expressions que personatges tan sinistres com Rita, Fabra, Català, Wert i un llarg etcètera fan tot el possible per eternitzar) unes creacions amerades d'eixe lirisme tan personal que l'han convertit en un referent artístic. A la meva llarga nòmina d'exalumnes, tinc la satisfacció de comptar amb examples que m'han omplit d'orgull per la seua trajectòria vital, cultural i humana post-escolar. A un lloc privilegiat del llistat és òbviament el nostre Amèric. Ens venen a la memòria records com el de la seva implicació en la defensa del desaparegut Josep Cebrià, expedientat i traslladat en plena transacció democràtica per ensenyar en català. No he conegut a Alzira cap expedient a docents per ensenyar a cantar el Cara al Sol o fer-ho en castellà o andalús. Molt simptomàtic. Pot-ser l'Amèric no ho recorde però encara tinc present la seva versió irreverent del Himno Regional que en plena preadolescència ja presagiava el compromís cívic.Segon acte: L'anunci de l'atorgament per part de l'Associació Cultural Alzirenya Illa del Xúquer de l'estimat Guardó Murta a Joan Amèric. El proper 5 de maig esperem assistir. Joan Amèric: gràcies pel teu art i pel teu compromís amb el nostre poble.
