Des que Maria A. Crespo (MAC) ha dit que no es presenta a les municipals, prou gent m'ha parat pel carrer i m'ha preguntat sobre què escriuré en el futur. Açò m'afalaga, ja que posa de manifest que tinc conciutadans que llegeixen els meus escrits però, per altra banda, posa de manifest, també, que hi ha ciutadans que s'han tragat l'ham que MAC no s'ha cansat de llançar per evitar donar explicacions de les qüestions que jo plantejava, en el sentit que el què passava era que jo estava «obsessionat» amb la seua persona.
A tots els explique que jo el que feia és intentar parlar de la política que fa la dreta en Carlet i que si ho focalitzava en MAC, és perquè ella així ho havia volgut. En Carlet no hi ha política de la dreta o del PP, hi ha política de MAC. I açò no és alguna cosa gratuïta sinó que obeeix a una estratègia de màrqueting electoral que ella mateixa ha posat en pràctica (com Rita Barberá a València). Jo sols aprofitava les «regles de joc» amb les que MAC regia la política local.
Però la veritat és que la seua figura i pràctica política dona per a molt. Per exemple, es pot fer tota una tesi sobre la concepció que ella té del fracàs i de l'èxit. I, com ja li vaig aconsellar una vegada, ara pot dedicar-se a llegir a Josep Conrad i, possiblement, canvií la seua concepció de l'èxit i el fracàs, en el sentit que en major o menor mesura tots (inclòs ella!) som uns fracassats, ja que ningú en la seua vida aconsegueix, ni molt menys, tots els objectius que és proposa.
Igualment, podrà llegir alguna cosa sobre dialèctica i poder aplegar a comprendre que perquè u guanye altre ha de perdre. Que el guanyador li deu la seua victòria al perdedor i, per tant, li deu un respecte (i més en democràcia). Una vegada li ho intentava explicar i em va despatxar menyspreadorament dient-me que «deixés de fer filosofia barata».
I, per últim, respecte a la seua no presentació com a cap de llista del PP, mai sabrem la veritat. Ella diu que ha segut decisió d'ella però alguna premsa informa que el PP ha decidit no contar amb els alcaldes que portaven en el càrrec 20 o més anys. Cóm quedem?
