La tradició de fer torres humanes és present a algunes poblacions valencianes, però és a Algemesí on s'ha mantingut amb més força durant anys i des d'on es va escampar, en el seu moment, cap a terres catalanes, i darrerament cap a altres ciutats i poblacions valencianes. La inclusió de la Festa d'Algemesí en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, com també va passar amb els castells que es fan a algunes poblacions catalanes, ajuden a preservar com a bé cultural aquestes manifestacions folklòriques agermanades, que se situen entre el paganisme i la religió. Fa unes setmanes s'hi celebrava la XVI Trobada de Muixerangues a la ciutat de la Ribera i fa només uns dies, la Muixeranga d'Algemesí ha estat distingida amb el títol d'Ambaixadora de la Colla dels Xiquets de Valls. L'expansió de les torres humanes a terres valencianes arriba ja, també, a Alacant.
La muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes presents en festes de poblacions valencianes com ara a Peníscola (Baix Maestrat) en la festa de la Mare de Déu de l'Ermitana, la mojiganga de Titaigües (Serrans) o l'Olleria (Vall d'Albaida). També les podem veure a l'Alcúdia (la Ribera) a la processó de la Mare de Déu de l'Oreto amb la denominació de Negrets, a Vinaròs (Baix Maestrat), Forcall (els Ports) o Xiva (Foia de Bunyol), etc. Però on s'han mantingut amb tota la seua esplendor les torres humanes és a Algemesí, lligades a les processons de la Mare de Déu de la Salut que se celebren els dies 7 i 8 de setembre.
La interpretació sobre l'origen de la muixeranga de més pes, actualment, és la que la considera part d'una antiga dansa morisca. Mentre que les primeres notícies escrites sobre la muixeranga parlen d'execució de les torres humanes als entreactes de les funcions teatrals com a entreteniment. Amb posterioritat, l'església hauria incorporat la muixeranga com a part de la processó de la Mare de Déu de la Salut mantenint-se fins a l'actualitat les tres parts que la conformen: el ball, l'enterro i la torre.
Les referències més antigues d'aquesta manifestació relacionada amb la Mare de Déu de la Salut daten de la primera meitat del segle XVIII quan se celebrarien les primeres festes a la patrona d'Algemesí i, més concretament a partir del 1733 quan s'anoten als llibres de comptes els pagaments que es feien als dolçainers que tocaven a les festa.
El segle XX fou una de les èpoques de major esplendor de la muixeranga d'Algemesí, amb els mestres Enric «Cabrera» i Llorca el Barber, fins que a partir de la dècada dels cinquanta la muixeranga va caure en un època de crisi. La recuperació va vindre de la mà del mestre muixeranguer Tomàs Pla, el 1973, que davant l'amenaça de desaparició del ball, que no va eixir en les dues primeres processons del cicle festiu, va aplegar alguns alumnes del col·legi dels Maristes i es van fer càrrec del ball en la processó de la volta general i des d'aquell moment aquest ball no ha parat de créixer.
Les parts de la muixeranga d'Algemesí són tres, com hem dit adés: El ball que situa els membres de la colla en dues fileres amb els ciris encesos movent-se al ritme de la música. L'enterro que consta d'un grup que formen una «anda», sobre la qual s'hi col·loca un dels membres que fa de mort, i que es mou entre dues fileres de muixeranguers que la veuen passar i després la segueixen a la manera d'un seguici fúnebre. I la tercera part són les torres humanes, de les quals hi ha una gran varietat de combinacions d'una gran plasticitat.
L'any 1997 va nàixer la Nova Muixeranga d'Algemesí com una colla muixeranguera que incorporava la dona al ball i li donava nous aires unint modernitat i tradició. Com a tret diferencial el vestit que porten els components de la nova muixeranga combina les ratlles blanques i roges amb altres verdes, mentre que l'altra colla de la muixeranga anterior combina el roig, el blanc i el blau.
I des d'Algemesí, les torres humanes de la muixeranga s'escamparen a les comarques catalanes pròximes a l'Ebre. L'arribada de valencians, principalment de la comarca de la Ribera, per tal de treballar en el conreu de l'arròs a les terres del Delta, comportà que portaren també aquelles manifestacions folklòriques que els eren pròpies i que, a aquelles terres, van rebre el nom de Ball dels Valencians. A les comarques catalanes, ben prompte es van escampar les torres humanes adaptant-les a la seua manera de ser. L'origen religiós del ball es canvià per un caràcter més civil i festiu. I també van prendre una vesant més competitiva amb castells cada vegada més alts i arriscats.
Però si el món casteller ha experimentat un extraordinari creixement a Catalunya, les muixerangues han crescut també molt a terres valencianes. I aquelles torres humanes més arrelades han seguit iniciatives muixerangueres a altres poblacions de la Ribera com ara a Sueca o a Carlet, on s'estrenaven fa unes setmanes. També a Silla o als barris de la ciutat de València de Benimaclet o Patraix. Finalment, cap al sud, la ciutat d'Alacant també ha pogut veure com una colla pròpia alçava aquestes torres humanes construïdes gràcies a la unió i l'esforç comú dels membres. Tot un fenomen folklòric i festiu que s'ha mantingut gràcies a la protecció que li han donat a través dels segles a la Ribera.
