El pròxim dijous tindrà lloc a Catadau la presentació del llibre «El nou veí del carrer Blanc», una nova obra de la mestra l'alfarbina Mª Rosa Diranzo.
La novel·la tracta d'un home de cabells blancs, de pas cansat. Un home del qual ningú no sabia d'on venia ni tampoc qui era. Un senyor que s'instal·là, tot sol, en l'última casa del carrer Blanc de Benitrull. L'amistat amb Luana, una xiqueta romanesa que vivia al poble, assetjada pels seus companys, així com la relació amb la seua veïna Angeleta i la infermera Elena, va canviar la vida del senyor Manolo. Va ser a Benitrull que aquest home es reconcilià amb si mateix i pogué trobar el que tant desitjava: la pau. Aquesta és la síntesi del nou llibre de Mª Rosa Diranzo, una escriptora jove i alhora amb un bagatge ben i ple d'il·lusió.
Aquest nou llibre de Mª Rosa Diranzo serà presentat el dia 25 a la Casa de la Cultura d'Alfarb. La presentació d'aquest llibre deliciós i ple d'enigmes, estarà a càrrec de Santi Cervera, alcalde d'Alfarp. També està prevista l'assistència de Caterina Donat, regidora de Cultura i antiga alumna de Diranzo.
Mª Rosa Diranzo, nascuda a Alfarb el 1957, va viure als principis dels anys seixabta al sud-oest de França on son pare treballà en una fàbrica de seients. En tornar al País Valencià estudià el batxillerat a l'institut Eduardo Primo de Carlet i posteriorment, magisteri a València. Com a professora de francès i de valencià, ha exercit la seua docència als col·legis d'Ademús, Torrent, València, Aiora, Carcaixent, Sumacàrcer, Ontinyent, Crevillent, Llombai, Alfarb i actualment a Catadau.
A més de l'obra, «El nou veí del carrer blanc», publicat per l'editorial Neopàtria d'Alzira, Mª Rosa Diranzo ha escrit novel·les juvenils com «El secret de l'olivera» i «La pantalla màgica». També ha escrit un relat que retrata la seua infància a França, «La vella locomotora», i una novel·la per a adults, «El marge i el camí» i «Mestra, conta'ns coses!».
Escrit amb un estil àgil i entenedor, Mª Rosa Diranzo ens ofereix l'obra «El nou veí del carrer blanc», amb vint-i-cinc capítols que, de segur, encisarà tots aquells que entren en aquest món de fantasia i de realitat.
Com m'ha comentat Mª Rosa en relació a aquest nou llibre seu, «no es pot dir que siga una novel·la exclusivament juvenil, ni tampoc per a adults, atès que els dos protagonistes són personatges d'edats molt diferents». Com diu Mª Rosa, «a mi l'escriptura em serveix per a donar-li la volta a la realitat. No puc resignar-me a que la vida siga esta broma pesada, aparentment sense sentit». En aquesta obra, Mª Rosa Diranzo no pretén, com diu ella mateixa, «reflectir la crua realitat, per a això ja tenim els diaris. Intente bussejar pel fons de l'ésser humà i cercar la llum que tots portem dins, més o menys visible».
En aquesta obra, la professora Mª Rosa Diranzo ha volgut imaginar-se «com una persona íntegra i sàvia, s'enfronta a una debilitat humana». I és que com ens recorda Mª Rosa, Virgili ja deia que: «Sóc humà, res de quant és humà m'és aliè». Mª Rosa desitjaria que en tancar «el llibre, el lector sentira esperança, i per què no? Que somriguera».
