Quan l'1 d'abril de 1939 acabà a Espanya el conflicte militar - «en el dia de hoy cautivo y desarmanado el Ejercito rojo»- causat pel colp d'estat de l'any 1936 d'una part de l'exercit, començà una «guerra civil» (la guerra és una «lucha o disputa continuada entre personas, que puede dar lugar a actos violentos», sols que ací era una guerra desigual, ja que una part no podia defendre's). La «part guanyadora» del conflicte militar, és a dir, els colpistes, començaren la persecució dels «perdedors» de moltes formes i maneres, totes elles injustes, desproporcionades i que no tenien res a veure amb desitjos de D. Manuel Azaña de «pau, pietat i perdó».

Però hi hagué una forma de persecució a la que la dictadura intentà donar-li una aparença de «normalitat judicial» anomenada «Causa General». Per entendre's, era una mena d'instrucció judicial sense cap garantia d'imparcialitat i independència.

Aquesta «Causa General» es desenrotllà a escala nacional però, també, en l'àmbit provincial i local mitjançant «rames o peces separades». En aquest sentit, Carlet va tindre la seua «rama o pesa separà» formada per 272 documents. Documents interessants per se i per formar part (trista) de la història de Carlet. Com deia, crec, Ana Maria Matute, a vegades dóna vergonya pertànyer a la raça humana.

Formant part d'aquesta extensa documentació figuren, a més de les providències i documents judicials (?) i oficials, testimonis de familiars de les víctimes causades pel que anomenaven «dominación roja», així com declaracions de persones significatives com la comtessa de Carlet i el retor. Igualment, es pot trobar informació relacionada amb el Carlet oficial dels anys trenta.

D'un primer repàs de la documentació, que és molt extensa, en algun moment difícil de llegir per l'antiguitat del document així com perquè, en alguns casos, són documents hològrafs (escrits a mà), la primera conclusió que es posa de manifest és l'ànim de venjança que inspirava aquesta «Causa General». La seua finalitat no era la de posar pau, sinó, tot el contrari, fer «guerra» contra els derrotats.

Entre tots els documents que conformen la «peça separà» de Carlet, hi ha dos que criden l'atenció. Per una part, el document número 24, dirigit per l'alcalde, el 29 d'abril de 1941, al fiscal instructor de la Causa General (València), en el qual textualment es diu: «Y por último la Madra (sic) Amparo y Sor Calvario fueron vilmente asesinadas y escarnecidas y según rumor público quie? nes fueron autores de este hecho son los vecinos de esta?», relacionant set noms i clarificant («todos ellos ejecutados»). El subratllat és meu.

L'altre document és el número 232, de 25 de maig de 1943, dirigit pel retor, igualment, al fiscal instructor, en el que s'informa de «los incendios, destruciones, y saqueos perpetrados en las Iglesias de esta Ciudad, con aproximada valoración del daño causado». Tot i reconèixer «no hacer más que 5 meses de que tomé posesión de la parroquia y desconocer muchos datos y hechos ocurridos» pel que havia hagut de recórrer «al informe de las persones probas y entendidas de la feligresia», fent una exhaustiva relació dels danys ocasionats, valorant els produïts a l'església «Ntra Señora de la Asunción» en 3 milions de pessetes (!!!!) i acabant l'escrit amb la següent declaració: «Como principales responsables se inculpa a los Srs.?», fent una relació de 9 noms. El subratllat, igualment, és meu.