Han passat 36 anys i els que ho visquérem encara no hem oblidat aquells dies d'aigua, fang i ruïna; ni els més vells havien conegut un desastre així. Segons la Viquipèdia, la pantanada va inundar 29 municipis de La Ribera amb tanta fúria que els de la part alta, on les aigües pujaren fins a 8 metres, quedaren semiderruïts i alguns hagueren de ser abandonats; el balanç final: 40 morts, 200.000 damnificats i 60.000 milions de pts. de pèrdues...
La primera causa de tan gran desastre òbviament foren les pluges torrencials, típiques del nostre clima, que el 19 d'octubre descarregaren uns 1.000 L/m2 en la conca alta del Xúquer. Una altra causa foren els incendis forestals que mesos abans havien convertit en cendres la vegetació muntanyosa d'Aiora, Enguera, Jalance, Cofrents, Cortes, etc.; de forma que les pluges no foren absorbides ni frenades i baixaren ràpidament cap al pantà de Tous. I el pantà de Tous estava mal dissenyat i pitjor mantingut, amb el generador elèctric de reserva en la part baixa, inundable, de manera que quan s'adonaren del que succeïa i volgueren obrir les comportes laterals per tal d'alleujar la presa i evitar el desbordament no pogueren fer-ho per falta de corrent eléctrica; així el pantà anà acumulant l'aigua fins superar la cresta i, en desbordar-se, l'escullera es va desfer en poques hores, provocant una avinguda catastròfica.
La pantanada s'agreujà més perquè als pobles d'avall s'ha edificat en zones molt inundables, sovint a vora riu. Alzira per exemple té barris com Les Basses o Venècia molt baixos que fa anys eren camps de cultiu i s'inundaven quan plovia, ací les aigües pujaren 4 o 5 metres. Però el desficaci urbanístic no s'acabà, l'aigua baixà ràpidament i en arribar a Corbera topà amb el mur de l'autovia, on un estret pont sobre el Xúquer prompte es va mig embussar pel gran cabal i els sòlids que arrossegava, fins i tot es generà una ona de retrocés cap Alzira, elevant més el nivell de l'aigua. I encara quedaven els talussos dels ferrocarrils de Xàtiva i Gandia... Finalment, els avisos a les poblacions arribaren tard i mal, en casos com el de Carcaixent s'oblidaren inclús, donant una sensació de normalitat fora de lloc i molt perillosa.
En resum, sis factors causants foren d'origen humà i només ú natural. Així, un fenomen que haguera provocat inundacions d'escàs risc, 1 o 2 metres com a màxim, es va amplificar fins arribar als 8 i 4 metres, multiplicant la destrucció. Massa errors i massa meninfotisme, perquè acostumem a ignorar o oblidar els problemas confiant que ja els arreglaran els de dalt...
Hem aprés de la pantanada? Doncs els anys posteriors es va refer el pantà de Tous i és de suposar que hauran ficat el generador auxiliar aigües amunt i que comprovaran cada any abans de les pluges que les comportes s'obrin bé, a més s'han fet nous pantans de laminació, s'ha eixamplat el pont de l'autovia, s'ha millorat la protecció civil, etc. Però moltes muntanyes seguixen cremant-se any rere any, algunes ja no poden recuperar-se soles i tampoc les ajudem amb un Pla Forestal Valencià; s'ha seguit edificant a vora riu, a Alzira es declarà urbanitzable el Tulell, al costat del Xúquer, mentre el mont del Torretxó es reservà per a un poliesportiu a l'aire lliure...
Les pluges torrencials continuaran arribant i potser no provocaran ja desastres tan grans com la pantanada, però hi ha d'altres problemes que nosaltres estem amplificant fins a fer-los molt més perillosos. Per exemple ones de calor com la de 2003, que provocà 13.000 morts a Espanya, o sequeres i plagues que fan cada volta més difícil cultivar i viure a La Ribera. El calfament climàtic ve accelerat, què estem fent per evitar-lo? No és hora ja de superar el meninfotisme i ficar-nos a resoldre tots estos problemes, abans que siga massa tard?
