El recent episodi de pluges que hem estat patint estes últimes setmanes (dos gotes fredes i una ciclogènesi explosiva) ens obliga a reflexionar. Per una banda, i vaja per davant, el més important és que no ha passat res i que tot ha quedat en una simple anècdota que ens uns dies no recordarem. Però, som conscients de quin estat d'alarma podem arribar a crear per un episodi de pluges? Hem d'assumir que este tipus de fenòmens meteorològics són naturals i habituals a la nostra terra i, a causa del canvi climàtic, viurem cada volta en major quantitat. I estem entrant en una dinàmica que, cada vegada que tenim capítols de pluges, pràcticament tindrem que fer gabinets de crisis per suspendre l'activitat.
No podem sobreinformar i confondre d'esta manera als nostres veïns i veïnes, deguem deixar que les institucions i autoritats facen este paper i les comunicacions es canalitzen a través dels mitjans corresponents. En les últimes hores, especialment durant la nit de diumenge (inclòs a durant tota la matinada), vaig rebre desenes (quasi un centenar) de cridades, missatges de Facebook, WhatsApp, etc... per part d'alumnat i de pares i mares pràcticament exigint la suspensió de les classes, amb l'argumentació que altres poblacions del voltant ja les havien anul·lades. Per favor, serenitat i sentit comú. Les autoritats som les que hem d'estudiar este tipus de decisions i analitzar amb els especialistes, i no podem estar sotmesos a esta pressió sense sentit. La nostra obligació és garantir la seguretat de tots i a la vegada esgotar totes les possibilitats per a que hi haja activitat educativa. Sabem que per a moltes famílies el fet de que no hi hagen classes és un maldecap per veure on deixar els seus fills i filles. Per eixe motiu, és també la nostra obligació esgotar totes les possibilitats fins als últims moments.
Per altra banda, si les autoritats prenem la decisió de no suspendre les classes, el que no es pot consentir és que comencem a rebre una pluja de crítiques per part d'alguns pares i mares, i en moltes ocasions de l'alumnat. En este cas, els pares i mares, baix el seu bon criteri, sempre poden decidir que els seus fills no vagen a l'escola o l'institut.
En este cas, el passat dilluns, a Alberic, una vegada esgotades les possibilitats de que l'alerta roja desapareguera tal i com ens va informat l'AEMET i el centre de coordinació d'Emergències 112, i veient que les previsions no eren de millora, a les 7 hores, del matí ens hem vist obligats a suspendre l'activitat educativa, a pesar de no ser la nostra voluntat.
Em pose en la pell de totes i tots vosaltres. La seguretat dels fills i filles és el primer. Però també pensem en la gent per a la qual és un trastorn la suspensió i no tenen amb qui deixar els fills i filles. Com a màxima autoritat del poble, no vull que passe cap desgràcia a la nostra població. De vegades, tenim notícies que ens trenquen el cor a tots, com incidents en la carretera amb autobusos escolars, col·legis amb caigudes de sostres per la quantitat d'aigua que han suportat, trombes d'aigua com les de Mallorca... I si això ocorre ací? Cal ser previsor.
Però la ciutadania es posarà en la pell dels alcaldes i alcaldesses i de les persones que ens ajuden a decidir, com els tècnics i especialistes. És normal estar rebent cridades, amenaces inclòs, per tal de que suspenguem prompte les classes? «Què poca vergonya teniu que no digueu res...», «Doneu-se presa que he de despertar-los», etc. No és normal.
Amb tot açò, vull dir-vos que les autoritats competents per a suspendre les classes són els alcaldes. Però, les decisions que es prenen no es fan per sorteig o sense donar-los cap importància. Ho fem sempre pensant en la seguretat de totes i tots, i pensant i analitzant els pros i contres de les decisions que prenem i sobretot intentant afectar el mínim possible.
La construcció d'una societat millor sols es pot fer des de la reflexió i la autocrítica.
