En una conversa entre amics apareix el moviment pensionista. Parlar de les lluites al carrer dels pensionistes i les pensionistes s'ha convertit en un fet més o menys habitual en alguns rogles de tertulians a l'hora de l'esmorzar o del café. Ja no és novetat.
Un concepte quasi oblidat com és l'Estat de Benestar preocupa de nou. Però què té a veure l'Estat de benestar amb un moviment social com el dels pensionistes?
Les característiques que defineixen l'Estat de Benestar són: la sanitat universal, l'educació, les pensions, la inversió de recursos per minimitzar la dependència de determinats sectors socials, etc. A tot això ha de tindre accés qualsevol persona sense que importen ni origen social, ni sexe, ni ideologia. A hores d'ara és suficient una ullada per veure com han estat atacades les condicions de vida a les que havíem aplegat a gaudir per causa de les polítiques de retallades dels darrers governs de dretes, que han afectat un dels sectors socials més castigats: els pensionistes.
Pel que fa a la sanitat, el copagament farmacèutic va fer que molts medicaments no estigueren a l'abast, gratuïtament, de les persones que més els necessiten de forma periòdica: els pensionistes amb menors ingressos. Això atemptava, sobre tot, contra un sector que cada vegada més s'acosta al llindar de la pobresa en no poder pagar-se eixos medicaments; en ocasions havien de triar entre medicar-se o menjar. El govern del Botànic ha acabat amb el copagament.
D'altra banda, l' educació sobrepassa l'àmbit escolar. La cultura, la música, les conferències, el teatre, l'oci compartit, les activitats socials adaptades, també són educació. La marginació social es dóna quan les persones majors i les dependents estan abocades, per manca de recursos, a no poder tindre relacions socials normals que donen sentit a la seua vida. Els governs de progrés on s'integra Compromís procuren espais amables i enriquidora per a estes persones.
En relació amb l'atenció a les persones depenents, molts recursos desaparegueren per falta d'inversions públiques. Alguns exemples: els Centres de dia, la supressió de la seguretat social a les cuidadores d'estes persones, l'accessibilitat al transport adaptat, l'adequació a la mobilitat de voreres i centres públics, així com actuacions en centres i edificis comunitaris. Els governs dels que forma part Compromís han començat a modificar aquest estat de coses.
Els qui més necessiten totes eixes coses són els depenents, les persones majors, els pensionistes de qualsevol edat, els discapacitats físics i psíquics, els qui tenen pocs recursos i els parats de llarga durada.
En este sentit Compromís per Alzira, dins de les seues competències, du a terme mesures, unes més vistoses que altres, com són la mobilitat urbana, els rebaixos de voreres o els bons de transport, pensades per a millorar l'accessibilitat de tota la ciutat. En altres casos Compromís, a nivell institucional, procura fer créixer l'Estat de Benestar al mateix temps que participa en els moviments socials que lluiten al carrer, com és el cas del moviment pensionista, per aconseguir una vida digna on les necessitats econòmiques, sanitàries, culturals i ambientals estiguen cobertes.
* També signen l'article Vicent Martínez, Mercè Mocholí i Àngels Pérez
