Sóc un amant de la derrota. Per la seua capacitat redemptòria i perquè és una ferramenta anticapitalista. Odie el resultadisme, l'èxit buit, la victòria sense reflexió. La derrota sempre duu aparellat un pensament. De superació, de creixement. La victòria acomoda, degrada, anul·la. Les persones es construeixen en la derrota. Cada vegada que es perd alguna cosa important, es guanya un poc altra cosa, per exemple a alguna persona que et demostra l'amor. Per això mai he tingut por a perdre. Per això m'encanta perdre. Es pot guanyar o perdre però mai es pot abandonar el joc. Perquè viure no és guanyar. Perquè jugar és viure. En les escoles esportives (les de futbol tal vegada són les més significatives) es deuria ensenyar (com un dels punts fonamentals) a perdre. La federació ha pres algunes decisions encertades per eliminar els resultats en les categories inferiors per així evitar que es destaquen les golejades. Però, més enllà, quin sentit tenen les victòries a eixes edats? L'esport deu ser concebut com una festa. Res de competició a les primeres edats. No se, què us sembla fins els quinze o setze anys, quan un futbolista o qualsevol representant de les altres múltiples disciplines comença a saber si té suficients capacitats per poder intentar anar una mica més lluny? Evidentment hi ha disciplines individuals en les quals no es tan fàcil allunyar-se de la victòria però els premis o reconeixements que allí es reparteixen han de ser iguals per a tots i totes, per a les guanyadores i per als que queden una mica «pitjor». Perquè, insistisc, els valors útils que s'extrapolen de l'esport a la vida són els que estan edificats en la derrota... però no en la humiliació.
És en la victòria o en la derrota mal interpretada (per la pressió del triomf o la falta de costum en el suposat fracàs) quan es visualitzen els comportaments més dramàtics, eixos dels que tots i totes afirmem que volem fugir però no som capaços de eradicar. La violència (tant verbal com física), l'avaria, la supèrbia, l'egoisme. Si els xiquets i xiquetes entenen prompte que en la vida es perd sempre més que es guanya serà més fàcil que assumisquen l'error, la derrota, el fracàs. I ho faran des de la naturalesa de les coses que cauen pel seu propi pes.
Ho faran amb tranquil·litat, sense frustracions. Tècniques i entrenadors, ensenyeu l'alumnat a perdre. Convideu-los a fer-ho. El curt termini serà lleig però l'educació a la llarga serà millor per a la societat. Per a totes vosaltres i tots nosaltres.
