La notícia apareguda en Levante-EMV el passat dimarts 18 de desembre sobre la demolició (tot i respectant la façana) del menut edifici que impedia la visió de l'arc tardomedieval ens fa recobrar una esperança: la de que qualsevol alzireny/a o visitant puga admirar «in situ» una obra similar a la que apareix a l'entrada de la juderia al barri antic de Sagunt.
I tot amb un simple cristall a la porta d'aquesta façana i una il·luminació adequada.
La declaració de Bé de Rellevància Local pense ajudaria a posar en valor un espai que fins no fa molt era pràcticament desconegut per la majoria de la ciutadania.
Per descomptat que aquesta recuperació no deu entrebancar totes les tasques arqueològiques que es realitzen al voltant d'aquest indret tan ple d'història al mateix cor de la Vila.
No es donen moltes ocasions per a estudiar i donar a conéixer el nostre patrimoni arquitectònic, tan dissortadament minvat o desaparegut a diferents époques, sobre tot als anys sexanta del passat segle vint.
Per això cal aprofitar qualsevol oportunitat de ficar en valor qualsevol mostra de la nostra història.
I l'arc del carrer Xulvi ho és.
Com també ho era la reixa de la Casa Simarro que donava al pati en que s'havia esdevingut aquest atzucac. Es tractava d'una reixa gòtica similar a les que encara es poden veure a la catedral de València donant a la plaça de la Reina.
Desapareguda aquesta reixa així com el plafó ceràmic del segle XVIII a prop (al carrer Notario Bonet) que representava a un St Isidre orant.
Quan tornarem a veure ficats els St Francesc i el St Ramon Nonat a la placeta?
O el St Josep a l'atzucac d'enfront de les Llúcies.
Guarde amb satisfació una dedicatòria de Vicent Andrés Estrellés: «A Norbert Blasco que m'ha donat a conèixer l'Alzira íntima».
Llástima que part d'aquella «Alzira íntima» desaparegué aquesta vegada als anys vuitanta o noranta.
Malgrat tot, continue amb l'esperança de pensar que hi ha recuperacions possibles i desitjables com l'arc del carrer Xulvi.
