L'Alcúdia és un poble valencià de 12.000 habitants i ben gestionat políticament. No té mèrit que això ho diga el seu alcalde. Pura subjectivitat, pensaran alguns. Portant l'aigua al seu molí, diran més de quatre. Anem, doncs, als fets (sagrats), donat que les opinions són lliures. Quan va començar la legislatura (2015), el deute municipal a llarg termini era elevat, rondava els 8 milions d'euros. En quatre anys ha experimentat una baixada constat i hui està al voltant del 4,7 milions d'euros. Això significa que el deute municipal és del 49% respecte als ingressos corrents, quan fa un any era del 63%. Algú podria pensar que això s'ha aconseguit rebaixant la qualitat dels serveis i/o augmentant els impostos. No ha sigut així.
Durant tota la legislatura, la pressió fiscal s'ha reduït. L'IBI urbana per a 2019 ha rebaixat el seu tipus en dues centèsimes i el mateix ha passat amb les anomenades plusvàlues (impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana) i en les tarifes de la recollida de residus sòlids. Acabarem la legislatura com la començàrem: baixant els impostos.
La qualitat dels serveis socials ha quedat garantida, mantinguda o incrementada, en els pressupostos de 2019, que són de 9,5 milions d'euros. A banda de l'imprescindible equilibri financer, els pressupostos aposten per la consolidació dels Serveis Socials, pels programes d'ajudes a les famílies en matèria educativa (ajudes al transport escolar, dotació de beques generals i específiques per als estudiants de l'Escola de Música, ajudes a l'adquisició d'ordinadors, etc.), així com als col·legis, per la reactivació econòmica a través d'un Pla d'Ocupació de 130.000 euros, per l'empenta a la capitalitat cultural de l'Alcúdia i per la convicció de la importància d'una societat civil ben articulada: així, les ajudes destinades a associacions a través del Consell d'Entitats Ciutadanes s'eleven a 300.000 euros i les destinades a clubs i entitats esportives, a través del Consell Municipal d'Esports, a 110.000 euros.
Addicionalment, les inversions també són importants: de 600.000 euros, una important porció dels quals serviran per a obres i accions triades pel veïnat a través del procés de pressupostos participatius, en el qual participaren 629 persones. En la legislatura, l'Alcúdia haurà invertit 1,5 milions d'euros en intervencions sorgides dels pressupostos participatius.
El respectat Albert O. Hirschman -un dels savis del segle XX, que ens va deixà en 2013- deia que l'economia és una ciència amb ideologia i que la retòrica (econòmica) reaccionaria sempre acusa els progressistes de perversos, fútils i arriscats. M'agradaria afegir que també sol acusar-nos de manca d'habilitat per a la gestió dels recursos públics.
Sí. La propaganda renta els cervells. La seua virtut consisteix en que els destinataris no se n'adonen del rentat. Les retòriques reaccionaries han aconseguit instal·lar en l'imaginari de la gent que els progressistes tenim especial sensibilitat per a les qüestions socials, sí, però que els bons gestors dels diners públics són ells.
És cert que aquesta visió (òbviament falsa, com haurà quedat clar amb els fets exposats) ha sofert molt a la nostra Comunitat i a l'Estat, quan s'ha sabut que la meitat dels polítics acusats per corrupció a Espanya són valencians i pertanyen molt majoritàriament a la dreta i que el 89% del cost (en euros) de la corrupció política espanyola és imputable al partit que va governar la Generalitat entre 1995 i 2015: es tracta de 198.716 milions d'euros, xifra que representa multiplicar per 6 el Deute Públic de l'Estat o 7 vegades el que Espanya dedica a l'atur i el foment de l'educació.
Sense parlar de corrupteles (casos Erial- Zaplana, Terra Mítica, Gürtel, Trages, Fitur, Finançament del PP, Visita del Papa, Fórmula 1, Brugal, Emarsa, Imelsa, Foc, Pitufeo, Nóos, Carlos Fabra, Rafael Blasco, Ivam, etc.), el ben cert és que les xifres no avalen, en absolut l'excel·lència en la gestió econòmica dels conservadors al nostre país.
Les retòriques reaccionàries han esdevingut tòpics sense fonaments. Mantres que, de tan repetides, acaben foradant neuronalment els seus destinataris. Per molt que s'entesten, no resisteixen la prova dels fets. Poden veure-ho a l'Alcúdia, on hem apostat per l'excel·lència en la gestió i van per davant els pressupostos per demostrar-ho.
