Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Desolats per la mort de Pasqual Cabedo

Arribà dilluns 07 de gener de 2019 i, de bell nou, la normalitat es va imposar en la realitat del nostre centre educatiu: alumnat, reunions, informes, atenció pares i mares... afegint aqueixos problemes propis de qui, com nosaltres, treballem amb els adolescents. Hi ha alguna cosa que ens ha trencat la habitual normalitat, el nostre company Pasqual Cabedo Ferriols, el professor de Llatí i Grec del nostre centre educatiu, moria sobtadament.

Quasi trenta anys formant a generacions de xiques i xics de Cullera i pobles dels voltants. No hi ha un càlcul matemàtic possible que quantifique quantes hores, dies i cursos de treball; quantes anècdotes, quantes vivències i quants aprenentatges s'hauran viscut dins a l'aula. És una sort. La nostra tasca no consisteix a mesurar ni a calcular el perquè, en la pròpia naturalesa del nostre treball el més valuós és l'alumnat. I poden imaginar que, quasi trenta anys com a docent en l'IES Blasco Ibáñez de Cullera, ha donat molt i moltíssim fruit.

Totes les persones que treballem en el centre, totes, ens sentim desolades davant l'inesperat adéu del nostre company, per això, com a equip familiar que som, hui volem compartir amb la resta de la gent i amb la seua família tot el que suposa la pèrdua de Pasqual per a nosaltres. Una persona apassionada pel món clàssic, enamorat del seu treball i amant de la cultura i molt especialment de la història i la política, un lluitador orgullosament esquerrà. Infatigable lector i contertulià, la seua absència ens deixa el mal sabor de boca que suposa no veure'l més per la sala del professorat o per la biblioteca.

El nostre centre educatiu ha decidit rendir-li un calorós homenatge i per la qual cosa hem decidit plantar un arbre amb el seu nom i cognom. Des del fons del nostre cor, desitgem que quede un bon record seu a l'institut de secundària Blasco Ibáñez, un record que perdure amb els pas dels anys i ens faça perviure la seua tasca educativa i el seu testimoni al llarg del temps. Com dèiem abans, no podem quantificar la projecció del nostre treball com a professors, però sí podem mantenir viu el reconeixement d'aquells que van dedicar tota la seua trajectòria educativa en el centre.

Pasqual es definia a si mateix com a militant aficionat al dibuix. Fou una persona autèntica, peculiar, molt seu, profundament introspectiu, i ahí radicava el seu encant que el feia diferent. L'alumnat de Batxillerat ha dit d'ell: «ens ha trasmés molt més que paraules, ens ha ensenyat a cometre errors, que d'això es tracta, de corregir-los a temps», «no tenies prejudicis, estaves obert a tot», «et recordarem per això que vares ser, una persona diferent», «sempre has sabut ajudar els teus alumnes», «gràcies per compartir el teu amor per la cultura clàssica i a la música punk, eixos llibres amb dibuixos tan esperpèntics», «ens enseyàres lliçons de vida». El testimoni directe dels nostres joves, qui compartien temps amb ell i qui millor, segurament, el coneixien.

Tan peculiar fou Pasqual que va publicar un llibre al 2007 sota el pseudònim Roger Ferriols, «Tornarem a lluitar», dins del qual traça una genealogia de la història de l'independentisme modern. Es podria dir que el nostre company va ser un inconformista tenaç, qualitat necessària per aquells que, com ell, volen canviar el món. Des de l'IES Blasco Ibáñez de Cullera desitgem redir-li públicament aquest record, a través de les pàgines de Levante-EMV, com a homenatge pòstum. Recordar és reviure i continuarem fent-ho cada dia, però hui toca compartir-ho amb vostès i amb tantes generacions d'alumnat seu. Sid tibi terra levis, company.

Compartir el artículo

stats