Almenys des de la Transició, els experts apunten que l'educació és l'eina fonamental i el nexe d'unió entre el discurs històric i les fonts orals per a la reconstrucció col·lectiva del passat. L'historiador Emili Ferrando així ho definix: «Les fonts orals democratitzen la història, prenent les persones com a protagonistes i donant-los l'oportunitat d'aportar la seua veu».
Un dels temaris obligatoris en l'educació secundària és l'Holocaust, un tema molt controvertit que necessita la incorporació de diversos materials per a la seua anàlisi i comprensió. El dramatisme de les imatges de les cambres de gas i els milers de cossos amuntegats en fosses comunes als camps d'extermini nazis són una bona via per a fer entendre a l'alumnat la infàmia humana que suposà l'assassinat massiu de milions de persones durant la Segona Guerra Mundial.
No obstant això, la distància temporal i espacial és un tret que allunya l'Holocaust dels més joves. Mauthausen està a més de 2.000 quilòmetres de Carcaixent i quasi dos generacions s'interposen entre els alumnes d'un centre educatiu de la Ribera. Així, però, l'exposició «La ignomínia de l'oblit» ha intentat véncer els entrebancs del temps i ha superat totes les expectatives.
Des del 25 de gener fins al 9 de febrer, mig miler de persones han visitat la Sala Sant Llorenç una mostra basada en l'obra de Carles Senso i Ximo Vidal que està composta per 18 panells elaborats per la Universitat de València i l'Ajuntament. Així mateix, la mostra ha albergat l'exhibició de cartes i fotografies inèdites, a més d'una maqueta de la proposta escultòrica de l'artista local Pasqual Boqueta «Junts som més forts» i la reproducció de diversos vídeos que ajuden a entendre el drama dels deportats als camps nazis.
Al voltant de 200 alumnes de 4t d'ESO i Batxillerat de l'Institut Arabista Ribera i dels col·legis Ave Maria i San Antonio de Carcaixent han passat per la mostra. Unes visites guiades que han generat que l'alumnat participe dels homenatges institucionals que han tingut lloc a la localitat riberenca durant la darrera setmana de gener, aprofitant la data de commemoració de les víctimes del nazisme. Durant les visites ordinàries, també ha sigut fàcil trobar xiquets acompanyats pels pares que s'asseien davant dels panells i observaven l'horror a través de les imatges. Cares desencaixades i fins i tot alguna llàgrima, eren les sensacions amb què es quedaven els estudiants en reviure el drama de l'Holocaust. «Un dels alumnes es va quedar de pedra en veure la carta des del camp i alguns objectes d'un dels seus familiars», ressalta la professora Pilar Congost.
El professor i cap del Departament de Geografia i Història de l'Institut, Fernando Rodríguez, assegura que és «una manera ideal de relacionar allò que estudien a classe a escala teòrica amb una realitat pròxima a ells: coneixen a familiars de persones que estigueren a Mauthausen». «Ja no són números o gent anònima, són cares i cognoms que viuen en la seua localitat», destaca el docent. De la mateixa manera, Rodríguez reconeix que als alumnes «els va impressionar conéixer de prop la realitat viscuda als camps de concentració" i admet que "els costa creure que això va passar, per això els insistim en la importància de saber fins a quin punt una ideologia totalitària i xenòfoba pot acabar fent».
D'altra banda, el regidor de Memòria Històrica, Carles Albert, valora molt positivament els resultats i els fruits obtinguts amb l'exposició, tant per l'afluència de gent com pels objectius pedagògics que s'han establert. «Ha sigut una oportunitat de posar en relleu la barbàrie de l'Holocaust i de recuperar la memòria dels carcaixentins deportats als camps d'extermini nazis», sosté Albert.
En les visites guiades, a través d'una xarrada de conscienciació amb material gràfic, Albert ha explicat a l'alumnat el significat de les pintades amb simbologia feixista que formen part del paisatge urbà: «A més a més, hem pretés donar a conéixer esta problemàtica perquè prenguen consciència els més joves de les pretensions de captació dels grups organitzats que estan darrere d'estes pintades neonazis». Pedagogia i sensibilització des de Carcaixent per a evitar que la història es repetisca.
