El dissabte, la comissió fallera de la Plaça Major d'Alzira, celebrava la festa de gala dedicada als seus fallers d'honor, que també va incloure el lliurament de recompenses: 'cacaus i tramusos'. L'acte va ser presentat per Lluïsa Castells i Miguel ÁngelFrasquet. Les falleres majors d'enguany són Nieves Bernia i Susana Blasco, que entraren a la sala acompanyades dels presidents Amado José Vila i Joan Casterá. Un dels protagonistes del llibre que la falla regala als faller d'honor, del qual sóc autor, és el savi metge Manuel Just, que escrivia els seus versos als tovallons de paper del bar Guinea, a la placeta. El metge Just va guanyar primers premis en distins jocs florals; va ser autor dels gojos i de l'himne a la Mare de Déu de la Murta, la música del qual era del mestre Villar, i d'un dels himnes a Alzira. Dic un, perquè en conec al menys quatre. A més a més, va escriure la sarsuela «La que iba a la verbena», a la que va posar música el mestre Juan Magraner.
En el llibre, dins de les 110 cròniques acompanyades de més de 150 fotografies,trobaran notícies que he viscut al llarg de 40 anys a Ràdio Alzira. Entre d'altres, apareix la història de Casablanca, el mercat al detall, el pont de Sant Bernat i les Gemanetes (que tots els dies entre el mes d'octubre de 1966 i el 21 de juliol de 1967, visitava per fer un seguiment fotogràfic i ara, quan me trobe a un amic em diu: «és que tu tens tota la desaparició del pont documentada en fotos». Contestació: «Estava allí»).
El pecat més gran que va cometre l'Admistració de l'època va ser fer desaparèixer el pont de pedra. El que no es degué fer mai és tapar un riu que creuava el poble. Les ciutats naixen al costat de l'aigua i en milers de pobles del món el riu passa pel centre. Hauria d'haver-se respectat la part dreta de l'actual avinguda Luis Suñer, on estava el circuit amurallat, amb un passadís, una barbacana que arrancava del mercat i arribava fins la caserna de la Guàrdia Civil. També desaparegueren els banys àrabs, l'Escola del Ratolí o la Sericícola, a la barriada de l'Alquerieta.
Al llibre hi ha una crònica titulada «Avidesa se nos va de la mesa» i sis més dedicades a Luis Suñer. Els serenos, els guardes del camp, el popular Vicentico el carreter; la Colla, la Casa del Pararrayos; la ràdio que es va quedar muda, Ràdio Alzira. Don Paco el mestre; les telefonistes, la piscina, l'hotel Colón...
També recorde dos personatges, dels que més m'ha emocionat escriure: Un era el Pare Vicent Ribes,de Guadassuar, que exercí de rector a la parròquia de Santa Caterina i ens deixà el 24 de febrer de 1996. «Sus manos fueron consagradas para bendecir y perdonar, una vida gastada y desgastada. Su intenso trabajo en Alzira y en el santuario de la Patrona es palpable. El tránsito fue ejemplar, cumpliéndose las palabras de San Vicente de Paúl, 'el que ha hecho tanto bien durante su vida, verá sin espanto la hora de la muerte'». A més a més, existix una frase del nostre amic Enrique Amat que diu «jamás hizo un hombre tanto en tan poco tiempo».
La desaparició de Luis Suñer va ser molt sentida. Abans que les seues despulles arribaren a la parròquia de Santa Caterina per al seu acomiadament el 23 d'agost de1990, va passar per l'ajuntament, que en el seu moment li va otorgar la medalla d'or i la condició de fill predilecte i al mateix temps li dedicà una avinguda. En aquell moment, el va rebre l'alcalde, Francisco Blasco, manifestant: «Crec que Luis Suñer no haguera sigut Luis Suñer sense Alzira i que Alzira, sense Luis Suñer, no haguera sigut la ciutat que és».
A l'esglèsia va ser rebut pel rector mosen Joan Piris, qui a l'homilía assenyalava: «Señor, no comparece en solitario; no podría, no sería justo que quien ha dado tanta vida en este pueblo, se presente ahora en solitario. Nosotros nos unimos en oración, para decir: ¡Señor, no va solo; sus obras le acompañan! , por sus frutos los conoceréis».
Aquestes i altres històries poden trobar-se al llibre de la Falla Plaça Major d'enguany. Dec agraïr als qui han pres part en la edició. A Bernat Primo, digne succesor de Gutemberg, que escollirà per la portada el pont de Sant Bernat, 'buque insignia' de les coses que han desaparegut a Alzira, sense oblidar a Alberto, un altre Primo, qui amb molt de gust ha maquetat el llibre. I a la comissió fallera, el meu sincer agraïment.
